si home si

Surto de casa segur de mi mateix. Avui és d'aquells dies que passen coses grans.

El primer que em passa per davant és un cotxe. Gros. Molt gros. 

Com una bèstia de ferro, alt i llarg. Treu fum com enfadat. El conductor contrasta amb el trasto. És una mare. Una d'aquestes morboses. Una mica esquifida. 

Què fot una guarra tant petita conduint aquest animalot? El món és boig.

Segueixo el meu camí. Quin fàstig, sembla que no sera un dia tant especial. 

Una botiga obre les seves portes. Quina merda de botigueta. En dos dies tancarà. Si no hi venen res! Em miro l'encarregat que puja la persiana i intento que de la meva mirada en dedueixi que el seu futur és gris.  Cues a l'INEM. Cues burocràtiques. D'aquelles que posen nerviós. 

Segueixo segur de mi mateix però ara estic enfadat. Una iaia m'adelanta. Camina lentament però la tia m'avança. Li crido: 

"Escolti! Escolti!"

"què vols jove?... una felació?"

"no, no, gràcies..." 

"si vols em trec les dents i..."

"no no de veritat. És que em fa angúnia. Només volia dir-li que se'n vagi a dormir vostè que pot. Només són les 7 del matí. Vagi a dormir home..."

"Oi jove, jo és que vaig a dormir a les 9 de la nit, i em llevo dora.. ja en tinc 87 i quan et fas..."

La deixo amb la paraula a la boca i segueixo el meu camí. Miro enrera un momentet i la iaia em fa senyals enfadada. Alça el puny vengatiu. Com dient.. maleducat!

Segueixo. Fa fred. Quina merda vull el llit. Vull el llit! 

M'adono que ho he dit en veu alta. Un home amb americana em mira amb ulls cansats. 

"Jo també, joder, jo també! Porto trenta anys llevant-me a les sis i mitja. Em dutxo, em faig un cafè i m'en vaig a l'oficina. Dino al viena, torno a la feina. Un cop arribo a casa em trobo a la família. Dos nens repelents i recent dutxats sopen. Jo me'ls miro amb despreci. Miro la televisió una estoneta, també amb despreci. I me'n vaig a dormir amb la frígida de la meva dona. Amb una mica de sort em masturbo sense despertar-la. L'endemà em llevo a les sis i mitja i em dutxo..."

Ostia quina merda de vida li dic.. i ell em mira amb ulls cansats. Vesten home, ves a l'estació de França i fot el camp a viure aventures. Que estàs podrit! 

De cop se li il·lumina la cara. Em somriu. Es treu la corbata i la tira al terra amb mirada renovada. Se'n va corrents. Esperem que a buscar una nova vida. 

Entro al tren. Morts cadavèrics asseguts. Mirades. Una dona em mira amb desaprovació els pantalons estripats. L'esbofatego. Una bona bofetada al matí no fa mal a ningú.

Ja ho deia l'oncle Tom. "Una bona bojetada peldematí, es santo de mano"

Quan arribo a la parada del tren de plaça catalunya obro l'anorak, i estiro un petit fil. M'immolo amb la mirada posada en un cul d'aquests fantàstics, de texans ajustats. 

Des de fora se sent una forta explosió. El terra tremola. Un so terrorífic. Plaça catalunya es paralitza per una milèsima de segon.  Tothom mirant en una direcció, atemorits. Surt una fumerada negre de la boca del metro. 

Començen a sortir els primers supervivents, corrent, negres i sangrant. En la seva mirada s'hi veu reflexat el terror i la desgràcia de dins l'estació. Han vist coses terribles. Gent explotar, gent atrapada entre foc, fum i ferro. Gent morint.

Segueixent sortint persones. Ensangrentades. Aquestes no corren, s'arrosseguen. Alguns els ajuden. 

Se senten sirenes.

Caos. Crits  i plors.

Al final si que ha sigut un dia d'aquests que passen coses grosses.

No cal que vagi a la universitat. Avui tanquen perquè a plaça catalunya hi ha mort molta gent.

Coff