verosimis



-hi tant, hi tant.
-és com si et penséssis que el Pere només parla per telèfon de tant en tant amb la teva dona quan en realitat és el pare dels teus quatre fills.
-sí, sí, és exactament el que penso. ja deia jo que no se t'assemblen en res.
-però què dius? si és una metàfora. el Pau té el mateix nas que jo.
-i els altres tres?
-no home no, que no pot ser, que els quatre són ben meus. i tu què? com portes lu de l'alcohol?
-ho vaig deixar ahir.
-...
-bé, abans d'ahir.
-...
-i tu el tabac?
-...
-m'he fet metxes.
-de quin color?
-gris.
-...
-vaig veure la teva cunyada a la ruta.
-la ruta,..la ruta?
-sí, sí.
-què estrany, si ho havia superat.
-doncs potser no perquè feia una cara de...
-cara de què?
-una cara de...
-...
-..de felicitat.
-...
-...
-..bé, t'he trucat per una cosa en concret.
-per què?
-t'ho diré demà.
-home ja que has trucat...
-no, no.. demà.
-però..
-demà

-qui era?
-en Pep
-què volia?
-res, preguntar per tu. Li he comentat el tema de les metxes també
-i què li sembla?
-que ets una mica marrana li sembla
-què dius?!
-en gris?¿ diu... i jo li he dit que si que en gris, millor gris que aquell blau que porten les iaies
-ja t'ho deia jo. Com la meva mare tot el dia amb el cap blau a la ruta. Escolta, surto un moment, que acompanyo al Pere a comprar un regal per la seva dona.
-amb el Pere eh?
-Si, amb el Pere...
-...
-...
-bé, dona-li records
-de part teva, apa fins ara!
-fins ara.... puta....
-deies algo?..
-fins ara
-finsara!

-merda, ara tinc remordiments per haver-li dit meuca. potser és veritat que només parlen per telèfon, espero que no ho hagi sentit. però és que.. el Pau té el meu nas.. però recordo que l'últim cop que vaig veure el Pere va ser la setmana passada en la comunió de la petita, la Pruna, el Pere estava a la taula del costat i vaig notar algo estrany entre ells, quan es van saludar es van agafar de la mà i després del canell i després na pujant.. bé, deuen ser il.lusions meves.
(li sona el mòbil)
-Sí?
-No.
-D'acord, em va bé.

-Quina casualitat ara que la Vane vulgui veure'm si ens vam veure ahir mentres la Maria estava a casa se germana amb els nens. Em pregunto que si em pugués quedar embarassat d'ella, la Maria pensaria que el fill no és nostre. Clar que per això m'haurien de fecundar i m'hauria d'embarassar...

(entra a la bodega)
-Què tal Pere? tot bé?
-Na fent. Els nens?
-Bé i els teus? vols un cigarro?
-Un no em farà mal.
-Doncs et volia dir una cosa...
-Sobre la Maria?
-...la teva dona?
-Sí, què passa? sobre la Maria he dit.
-No passa res, és que sobre la Maria no va el tema.
-No, clar que no. Tu diràs.
-El que et volia dir és que estic pensant en adoptar un negret. Un d'aquests nens negrets de cap de melindro. Són tant monos...
-Què dius ara? ja saps que porten molta feina els nens... i són per tota la vida eh? que duren molt els nens...
-És que ja en tinc 35... I s'em passa l'arròs, s`em acaben els anicets no se si saps que vull dir..
-Si, que et fas gran i et fa por envellir sol.
-Doncs això, que vull ser pare, i tenir un nigger per cuidar i que després em cuidi a mi.
-Home Pere, si vols tenir un nanu africà potser que no li diguis nigga..
-Un negret.. en tinc moltes ganes amb aquell cap rodonet.. negret.. molt negret..
-Si si, ja ho entenc. I un xinet no et fa gràcia? es veu que surten a bon preu ara..
-No.. em fa il·lusió un negret.. tot i que ara ja no estan tant de moda com abans.
-Si, ara ja no queda gaire exòtic perquè n'hi ha molts de negres per aqui.
-Home ara que dius això d'un xinet... potser si que està bé.. també són força monos i un xinet sempre cotitza.... seria un pare força guai.
-Doncs agafa't un xinet home... molt millor que els negrets. Els negres fan aquella olor característica eh?... ja t'hi acostumaries?
-Si a mi m'agrada aquella olor. Te'n recordes de quan vem anar a Banjul tots els amics?
-Sort si me'n recordo, tot tant brut, amb aquelles olors...
-Vah, tu perquè ets molt maniàtic però jo hi estava la mar de còmode.
-Doncs fes-ho home, adopta un negret o un xinet.
-Si, a veure si el puc triar que se'm assembli. Almenys que tingui el meu nas...
-...
-...
-Els negres tenen un nas simiesc.
-I els xinets així petit.
-Si
-I perquè m'ho comentes tot això?
-El què, el tema del nas?
-... no, el tema de l'adopció d'un nanu
-Ah, perquè l'adoptaré amb la teva dona.
-...
-...
-...
-M'han dit un carajillo de Baileys i un tallat oi que si?
-Si... veste'n nanu, no és el millor moment.
-A mi em canvies el tallat per un whisky doble ostiaputa
-T'ho havia de dir
-Cullons Pere tu diràs si m'ho havies de dir. Però si la Maria no m'ha dit res! I no he notat res? fem l'amor cada setmana! cada setmana no falla! Que cony està passant aqui!
-Tranquil home, no et sulfuris. Que no és el que et penses.
-Què està passant doncs?!
-Res que fa temps que ens veiem d'amagats. I parlem una estona i anem al llit. A fer l'amor. I cada cop ens hi trobem més bé junts, i ara em decidit anar a viure junts i adoptar un negret. O un xinet.
- Això és precisament el que em pensava malnascut! Però si la Maria no me n'havia dit res!
-Ens entenem molt bé, si...
-...
-...
-el whisky doble què és que te'n posen una mica més al got no?
-Si..
-No és que l'he demanat així amb l'emoció del moment, com a les pel·lícules.
-Si ja ho he vist. Doncs què hi dius
-Que què hi dic?
-("#$)
- Dons el que semble que es una pel.licula, és el que m'expliques.
- Que vols dir?
- On esta la camera? - es gira mirant al cambrer -
- Escolta, que aixo no es un programa d'aquells de fer bromes, a mes, aixo es fa en els famosos, i jo, que sapiga, encara no ets famos.
- No pot ser. Dons avui he tingut el pitjor dia de la meva vida, pero en tot moment he pensat que era una broma.
- home... que t'ha passat?
- benbé a mi res.
- no ho entenc
- Com ja saps, estava fent classes de ball.
- Si, pero...
- Doncs be. Avui a la matinada ha mort en Miquel.
- mmmm
- si home, en Miquel Jahisom...
- no estaries apranent el pas enrera!?
- si. i ara quin sentit te?
(el taverne crida en pera - algu a l'altre banda del telefon -. )