VEROSIMIS capítol 2 – Vejenes


figura 1. acte de vomitar
hi ha moltes maneres de fer-ho, una d'elles és escrivint.


-tu també vejenes?
-…
-deixem-ho estar. Doncs l’últim poema que he penjat al web de relats en català me l’han pujat als núbols.
-ah sí? i com t’ho has fet?
- he agafat un diccionari ençaiclopèdic i he buscat les paraules més obsoletes. he mirat de fer frases que rimin entre elles i fet.
- quina enveja.
- ah i també he fet servir algun punt i apart que es veu que és un detall contemporani. pera que’m truquen.
- qui é?
- quet que’t dic que vol ser millor que jo i es fa passar per algú que no és. que pesat.
- i com ho saps això? si no el coneixes.
- ho sé.
- i quins comentaris t’han fet del relat?
- la crem.
- quina enveja.
(comentari de l’autor: això sembla un guió de teatre que no té gràcia)
- una birra per companyar el cigarro?
- inga va.
- no et fan pena quets que se’n foten d’algú quan són ells els més enterrats?
- sí, i més si se’n foten de mi. tant grans i tant estúpids. em pregunto si se’n adonen i ho fan igualment o si realment creuen que ells són algú per riure d’algú.
- què?
- res.
-…
- volia una canya no una llauna.
- et menjaràs les ungles igual tant si et beus una canya com una llauna.
- tu ho saps tot.
- i tu també.
- gràcies.
- a tu.
- què fa el teu xicot nena?
- riu. tot el dia riu.
- el meu no. tot el dia, no.


aquest text no s'ha de pendre seriosament però, tenint en compte que hi ha tant idiota a l'altra banda de la porta,
es pretendria ofendre aquells a qui va dirigit el missatge (si és que s'és capaç d'extreure'l).
des de l'humiltat, el no-coneixement i el respecte.

si algú vol continuar el text, que ho faci ara o que ho faci
més endavant.

Pearl Jam Backspacer

This is a collage with the cover of Backspacer and photos of
their last european tour in summer 2009.

Pearl Jam last release. More true music wether you like it or not. It's time to take the headphones and a bourbon peppermint shot ahead.

First of all, the making of the album with some opinions of Eddie, Jeff, Mike, Matt and Stone.

Here the track list with some links to hear songs of the album.
Enjoy as you can dude.


Influenza porcina




Es realmente deprimente ver como la gente se ha dejado sorprender en los últimos días por parte de la TV y el radio a causa de la "Influenza Porcina".
El jueves por la noche el señor calderón dio un mensaje a la nación diciendo que se había dado un brote de influenza porcina la cual es un virus "nuevo e incurable" y que ya había causado varios muertos, de inmediato dijeron: no salgan a la calle, no vayan a la escuela, al cine, a los antros, etc. Pero jamas dijeron: "No tengan miedo". Claro, si es lo único que buscan.

Leyendo un poco y por supuesto, no escuchando toda la bola de sandeces que dicen en la televisión, encontré por ejemplo que el virus es el mismo que apareció hace unos años y fue conocido como la "Gripe Asiática", lo cual se trato de una cortina de humo para ocultar la grave situación económica que se vivía en Asia en esos momentos.

La situación en México es similar, el mismo jueves por la noche el Senado de la República estaba aprobando la iniciativa de ley para legalizar las drogas, con lo que se permite la portación de dosis mínimas de marihuana, cocaína, opio, cristal y otras drogas; perdonen mi falta de atención, pero no he visto en ningún noticiero que hayan hablado de esto y la ley sera puesta en aprobación por la cámara de diputados el día de mañana (martes 28). Esta es la nota del periódico milenio

Nada grave verdad? Pues otra de las leyes que se aprobaron el jueves 23 es la "ley de La Policía Federal" con la cual se le otorgan, entre otras cosas lo siguiente:
  • La utilizacion de agentes policiales sin uniforme en los casos en que lo amerite alguna investigación. (Bravo! policías encubiertos, "civiles" armados, mas robos y secuestros impunes)
  • La intervención de las llamadas telefónicas. (Adiós privacidad)
  • La policía federal ahora podrá intervenir e incluso retener los correos electrónicos si así lo requiere.
  • Se les otorga toda la facilidad para solicitar a las empresas privadas información personal de sus clientes para los fines de su investigación.
  • La corporación realizará acciones de vigilancia, identificación, monitoreo y rastreo en la Red Publica de Internet sobre sitios web, con el fin de prevenir conductas delictivas. (O mejor dicho para prevenir golpes de estado, marchas, movimientos civiles, etc. No olvidemos que el centenario de la Revolución esta a la vuelta de la esquina)
Esta nota esta disponible Aquí

Actualizacion 1 Mayo: Este ultimo parrafo ha sido en particular tema de debate acerca de que la fuente es la pagina "Sendero del Peje", una aclaracion, no porque sea una pagina de izquierda quiere decir que la noticia esta manipulada o sea inventada. Aqui les cito otras fuentes mas, de diversas publicaciones, donde se menciona lo mismo.
Primero el Universal, dos notas, una donde se habla de la ley aprobada por el Senado y la otra donde anuncian la aprobacion de los diputados:
En estas otras, la misma noticia pero con un poco mas de informacion:
El Mañana 1 En esta practicamente copiaron y pegaron.
El Mañana 2 Via|EL Universal.
IBL News Ah, porque algunos pedian consultar diarios de otros paises.
----------Fin de la actualizacion 1 Mayo----------

Por otra parte, el 18 de abril, el Fondo monetario internacional aprobó un crédito de 47,000 millones de dolares que solicito el gobierno de México para afrontar la crisis, si 47,000 millones, osea U$47,000,000,000 o bien $658,000,000,000 de pesos Mexicanos, en un plazo de un año, esto significa que si había deuda externa, ahora la hay y en grande, pero como siempre el que paga es el pueblo, pero regresando al tema, los noticieros solamente dieron la noticia, no hablaron del riesgo que significa un préstamo de tal magnitud ni como afecta a la población.
Y la ultima razón para haber creado tal psicosis por una enfermedad curable es esta:
El presidente Obama hizo una visita a México el 16 de abril, ¿de que se hablo? Algunos dicen que de seguridad nacional, lo cierto es que Obama venia a cerrar un trato (El comando Norte) con el que se acepta que militares estadounidenses entren a México y poco a poco se apoderen del territorio, de los pozos petroleros y de las reservas de los mantos acuíferos. Carajo! ni el mismísimo Antonio López de Santa Anna

Actualizacion Mayo 2: Este párrafo carecía de fuentes y aquí hay dos interesantes, la primera habla exactamente de lo que propongo en este párrafo, está en ingles, pero vale la pena leerlo completo, y la segunda habla acerca de datos (reales) dados por el banco de México sobre la caida del PIB en el primer trimestre del año (Enero-Marzo).
----------Fin de actualizacion Mayo 2----------

Todo esto bien pudo haber sido el causante de algunas marchas, cierres de carreteras, movilizaciones civiles, e incluso levantamientos armados por parte del Narco, pero todo fue aplacado por la curiosamente oportuna Influenza, tan oportuna que hizo que las dependencias de gobierno (los sindicatos) no laboraran; la gente no saliera a las calles y por logica no comentara nada. Lo único que podían hacer era quedarse en casa sin otra opción que prender la televisión y cada 15 minutos ver algún spot para prevenir la influenza, y cada 2 o 3 horas algún noticiero hablando todo el tiempo de lo mismo.

Ahora bien, es una Epidemia o un terrorismo de Estado?

Fuente: Creative Commons

verosimis



-hi tant, hi tant.
-és com si et penséssis que el Pere només parla per telèfon de tant en tant amb la teva dona quan en realitat és el pare dels teus quatre fills.
-sí, sí, és exactament el que penso. ja deia jo que no se t'assemblen en res.
-però què dius? si és una metàfora. el Pau té el mateix nas que jo.
-i els altres tres?
-no home no, que no pot ser, que els quatre són ben meus. i tu què? com portes lu de l'alcohol?
-ho vaig deixar ahir.
-...
-bé, abans d'ahir.
-...
-i tu el tabac?
-...
-m'he fet metxes.
-de quin color?
-gris.
-...
-vaig veure la teva cunyada a la ruta.
-la ruta,..la ruta?
-sí, sí.
-què estrany, si ho havia superat.
-doncs potser no perquè feia una cara de...
-cara de què?
-una cara de...
-...
-..de felicitat.
-...
-...
-..bé, t'he trucat per una cosa en concret.
-per què?
-t'ho diré demà.
-home ja que has trucat...
-no, no.. demà.
-però..
-demà

-qui era?
-en Pep
-què volia?
-res, preguntar per tu. Li he comentat el tema de les metxes també
-i què li sembla?
-que ets una mica marrana li sembla
-què dius?!
-en gris?¿ diu... i jo li he dit que si que en gris, millor gris que aquell blau que porten les iaies
-ja t'ho deia jo. Com la meva mare tot el dia amb el cap blau a la ruta. Escolta, surto un moment, que acompanyo al Pere a comprar un regal per la seva dona.
-amb el Pere eh?
-Si, amb el Pere...
-...
-...
-bé, dona-li records
-de part teva, apa fins ara!
-fins ara.... puta....
-deies algo?..
-fins ara
-finsara!

-merda, ara tinc remordiments per haver-li dit meuca. potser és veritat que només parlen per telèfon, espero que no ho hagi sentit. però és que.. el Pau té el meu nas.. però recordo que l'últim cop que vaig veure el Pere va ser la setmana passada en la comunió de la petita, la Pruna, el Pere estava a la taula del costat i vaig notar algo estrany entre ells, quan es van saludar es van agafar de la mà i després del canell i després na pujant.. bé, deuen ser il.lusions meves.
(li sona el mòbil)
-Sí?
-No.
-D'acord, em va bé.

-Quina casualitat ara que la Vane vulgui veure'm si ens vam veure ahir mentres la Maria estava a casa se germana amb els nens. Em pregunto que si em pugués quedar embarassat d'ella, la Maria pensaria que el fill no és nostre. Clar que per això m'haurien de fecundar i m'hauria d'embarassar...

(entra a la bodega)
-Què tal Pere? tot bé?
-Na fent. Els nens?
-Bé i els teus? vols un cigarro?
-Un no em farà mal.
-Doncs et volia dir una cosa...
-Sobre la Maria?
-...la teva dona?
-Sí, què passa? sobre la Maria he dit.
-No passa res, és que sobre la Maria no va el tema.
-No, clar que no. Tu diràs.
-El que et volia dir és que estic pensant en adoptar un negret. Un d'aquests nens negrets de cap de melindro. Són tant monos...
-Què dius ara? ja saps que porten molta feina els nens... i són per tota la vida eh? que duren molt els nens...
-És que ja en tinc 35... I s'em passa l'arròs, s`em acaben els anicets no se si saps que vull dir..
-Si, que et fas gran i et fa por envellir sol.
-Doncs això, que vull ser pare, i tenir un nigger per cuidar i que després em cuidi a mi.
-Home Pere, si vols tenir un nanu africà potser que no li diguis nigga..
-Un negret.. en tinc moltes ganes amb aquell cap rodonet.. negret.. molt negret..
-Si si, ja ho entenc. I un xinet no et fa gràcia? es veu que surten a bon preu ara..
-No.. em fa il·lusió un negret.. tot i que ara ja no estan tant de moda com abans.
-Si, ara ja no queda gaire exòtic perquè n'hi ha molts de negres per aqui.
-Home ara que dius això d'un xinet... potser si que està bé.. també són força monos i un xinet sempre cotitza.... seria un pare força guai.
-Doncs agafa't un xinet home... molt millor que els negrets. Els negres fan aquella olor característica eh?... ja t'hi acostumaries?
-Si a mi m'agrada aquella olor. Te'n recordes de quan vem anar a Banjul tots els amics?
-Sort si me'n recordo, tot tant brut, amb aquelles olors...
-Vah, tu perquè ets molt maniàtic però jo hi estava la mar de còmode.
-Doncs fes-ho home, adopta un negret o un xinet.
-Si, a veure si el puc triar que se'm assembli. Almenys que tingui el meu nas...
-...
-...
-Els negres tenen un nas simiesc.
-I els xinets així petit.
-Si
-I perquè m'ho comentes tot això?
-El què, el tema del nas?
-... no, el tema de l'adopció d'un nanu
-Ah, perquè l'adoptaré amb la teva dona.
-...
-...
-...
-M'han dit un carajillo de Baileys i un tallat oi que si?
-Si... veste'n nanu, no és el millor moment.
-A mi em canvies el tallat per un whisky doble ostiaputa
-T'ho havia de dir
-Cullons Pere tu diràs si m'ho havies de dir. Però si la Maria no m'ha dit res! I no he notat res? fem l'amor cada setmana! cada setmana no falla! Que cony està passant aqui!
-Tranquil home, no et sulfuris. Que no és el que et penses.
-Què està passant doncs?!
-Res que fa temps que ens veiem d'amagats. I parlem una estona i anem al llit. A fer l'amor. I cada cop ens hi trobem més bé junts, i ara em decidit anar a viure junts i adoptar un negret. O un xinet.
- Això és precisament el que em pensava malnascut! Però si la Maria no me n'havia dit res!
-Ens entenem molt bé, si...
-...
-...
-el whisky doble què és que te'n posen una mica més al got no?
-Si..
-No és que l'he demanat així amb l'emoció del moment, com a les pel·lícules.
-Si ja ho he vist. Doncs què hi dius
-Que què hi dic?
-("#$)
- Dons el que semble que es una pel.licula, és el que m'expliques.
- Que vols dir?
- On esta la camera? - es gira mirant al cambrer -
- Escolta, que aixo no es un programa d'aquells de fer bromes, a mes, aixo es fa en els famosos, i jo, que sapiga, encara no ets famos.
- No pot ser. Dons avui he tingut el pitjor dia de la meva vida, pero en tot moment he pensat que era una broma.
- home... que t'ha passat?
- benbé a mi res.
- no ho entenc
- Com ja saps, estava fent classes de ball.
- Si, pero...
- Doncs be. Avui a la matinada ha mort en Miquel.
- mmmm
- si home, en Miquel Jahisom...
- no estaries apranent el pas enrera!?
- si. i ara quin sentit te?
(el taverne crida en pera - algu a l'altre banda del telefon -. )




Bardo Thodol


El Libro Tibetano de los Muertos o Bardo Thodol es el Libro del Arte del Morir, tan importante para los tibetanos como el Arte de Vivir. Basado en la creencia budista de la reencarnación, se trata de una guía para los difuntos y los moribundos en el llamado Bardo, un estado intermedio que dura 49 días, y que está entre la muerte y el posterior renacimiento. Escrito en el siglo VIII por Padma Sambhava, el fundador del Lamaismo, el texto no fue conocido en Occidente hasta el siglo XX. Se trata de un importante documento que intenta ofrecer respuestas a algunas de las grandes preguntas de la Humanidad: ¿qué sucede cuando morimos?.Fuente: Plus.es

http://documentales.tv-on.es/historia/descifrando-la-historia-el-libro-tibetano-de-los-muertos/

Namasté

El crash del 2010

"En 2010 empezará la crisis de verdad y será brutal, terrible"
El catedrático de Estructura Económica de la Ramon Llull augura que la recesión durará diez años

Santiago Niño Becerra, nacido en Barcelona hace 57 años, es un hombre que habla claro. Catedrático de Estructura Económica, es profesor en la Facultad de Economía IQS de la Universitat Ramon Llull. Considera que la situación económica mundial va a ir "tendencialmente a peor" en los próximos tres años y que todas las medidas que se están aplicando no van a servir porque responden a un viejo manual que ha quedado obsoleto.


-¿Estamos ya en crisis?
-No, que va. Yo diría que estamos en "precrisis". La crisis empezará a mediados de 2010. Pero es que, además, lo que viene ahora y lo que vendrá no se parece en nada a lo que vivimos en 1993 o en el 2000. Esto es otra película, es una crisis sistémica. De parecerse a alguna cosa, se parecería al "crack del 29".

-¿Por qué es una crisis sistémica?
-Porque la manera como está funcionando el sistema se tiene que cambiar. En 1993 hubo un problema, se inyectó dinero en forma de crédito y se acabó. En 2000, lo mismo. Ahora no. Aplicamos un manual viejo que ya no funciona. Se han agotado las herramientas que se pusieron en marcha como el hiperconsumismo, el hipercrédito o la hiperdeuda y pasamos a otra película…

-¿Cuándo empezó esta "precrisis"?
-En septiembre de 2007 cuando se manifestó el problema de las subprime.

-¿Y hasta cuándo durará?
-Se alargará hasta junio o julio del año 2010. La tendencia dentro de este periodo será a peor. Esto no significa que un día la bolsa suba o que otro baje. En 2010 empezará la crisis de verdad. Caída "a plomo" hasta mediados de 2012. Habrá un hundimiento a nivel económico, y será a nivel mundial.

-¿Qué pasará a partir de 2010?
-Durante el periodo 2010-2012 el nivel de la caída será brutal, terrible. Habrá economías que sufrirán muchísimo, por ejemplo la española, la alemana, la estadounidense o la china. Habrá un periodo de estancamiento hasta 2015 y, a partir de ahí, comenzará un periodo de recuperación muy lento hasta 2018-2020. Estamos hablando de una duración de 10 años, similar a la "Gran Depresión" norteamericana de la década de 1930.

-¿El capitalismo ha llegado a su fin?
-El colapso del sistema capitalista aún no se ha producido. Los sistemas tienen una vida de 250 años. El capitalismo empezó entre 1815 y 1820 y terminará más o menos en 2070. Lo que ahora vivimos es una crisis de ajuste, como ocurrió en 1929. Las características del capitalismo no cambiarán pero el ajuste que se hará será muy importante.

-¿Cuáles son las posibilidades que tenemos para capear el temporal?
-Nada. Esto ha de pasar. Es inevitable.

-¿Pero los ciudadanos no tienen ninguna opción para intentar salir menos afectados?
-Yo siempre recomiendo que si alguien tiene deudas, que no se endeude más. Quien no tenga, que no se endeude y si una persona tiene deudas y dinero ahorrado, que lo dedique a reducir deuda. Otra cosa es que, antes de comprar nada, la gente se pregunte si realmente lo necesita. Que calculen muy bien cuales son las expectativas de sus ingresos y adapten el gasto. Lo que no sea necesario, no es importante.

-¿Habrá muchas empresas que puedan aguantar esta situación?
-No, habrá cierres en cascada. La evolución será cada vez a peor y, a partir de 2010, se acelerará.

-¿La culpa es de los bancos y las inmobiliarias?
-La culpa no es de una persona o de un grupo de personas. Las medidas que se han tomado han llevado al desastre. Pero si estas medidas no se hubieran tomado, no se hubiera crecido como se ha crecido. Y todos hemos estado muy contentos de crecer así.

-¿Habrá bancos que quebrarán?
-Sí, pero aunque un banco haga fallida no pasa nada. El problema es que, dentro de un escenario como el actual, que un banco caiga supone un torpedo a la confianza. El sistema que hemos montado no está atado con cables de titanio, está unido con algo tan intangible como es la confianza que, cuando se rompe, ya no se puede reparar.

-¿Es una buena decisión que los Gobiernos usen dinero público para salvar a las empresas?
-No servirá de nada. Se tiene que hacer porque el modelo dice que es lo que debe hacerse. Esto sirve para tapar un agujero, pero se abrirá otro. Estamos hablando de cifras tan brutales que es imposible tener dinero suficiente para tapar todos los agujeros.

-¿Cómo sabremos que estamos saliendo de la crisis?
-La recuperación se percibirá en el ambiente. El primer síntoma de la recuperación vendrá hacia 2012 porque no iremos a peor. El segundo signo será que algunas personas empezarán a hacer cosas.

-¿El resultado de esta crisis será la aparición de una nueva potencia económica?
-Yo opino que la figura del Estado irá a menos y que las grandes corporaciones tendrán más fuerza. Creo que General Electric es la primera corporación del futuro, es un caso a estudiar. En el futuro habrá más eficiencia, orden, aprovechamiento,…

-¿Grandes corporaciones como las de la película "Rollerball", que planteaba un futuro en el que las grandes corporaciones controlaban el mundo?
-Sí, eso mismo.

decepción, fracaso,



desilusión, desengaño, desencanto, fiasco, ... y sigue
lo llamo como quiero pero todos significan lo mismo.
es lo que tienen los sinónimos.

Home



S'ha de veure!

Assaig sobre 'Un món feliç' d'Aldous Huxley

títol original: 'A brave new world'

La situació de vida que es descriu és desagradable. Es defineix com una societat ideal, ideal gràcies a que hi ha diferents classes socials les quals s’odien entre elles. Aquesta contradicció és la que crec que defineix més l’intenció del llibre. És aquí on crec que es troba l’essència del missatge que vol enviar l’autor. Cada classe social es creu millor que la resta i això els dóna satisfacció. Una satisfacció relativa a la vegada que falsa, ja que, si no és per la creença de que les altres són pitjors, no hi hauria una que és millor i el fet és que objectivament no n’hi ha cap de millor ni de pitjor, totes són iguals, totes són formades per persones humanes.
És un dels factors del llibre que més relació té amb la societat real actual. Una societat on les persones s’envejen o es creuen millors que les altres és una societat feble, falta de principis, i no una societat compacta, és una societat que no es dirigirà mai cap a la felicitat, si més no, cap a una felicitat real. Uns es sentiran invadits, els altres es sentiran marginats, uns altres decidiran el que creuen que és millor per ells com si tinguessin la veritat absoluta quan potser no és veritablement el millor per ells,... mai estarà tothom content mentre no ens considerem iguals entre nosaltres, iguals en tots els aspectes. Entre els humans no hi ha races i a tot arreu es parla de races humanes com si realment existissin. Perquè concretar tant? No n’hi ha prou amb dir humans i ja està?
Potser el significat de l’obra es podria interpretar així: Descriu un món feliç per a uns pocs gràcies a la infelicitat de molts altres.. A partir d’aquí el lector fa una doble lectura inevitable i ho compara amb la vida real. Els pocs són els de l’ètnia alpha i beta (el primer món en la vida real) i els molts altres són les ètnies febles i els salvatges (el tercer món més tota la pobresa del primer món en la vida real).
Aquesta doble lectura li serveix al lector per tenir consciència del que pot arribar a ser la humanitat si no ens descarrilem.
Hem colonitzat i instaurat dictadures en països i més països en busca de poder, hem comercialitzat amb humans, … no crec que ens poguem fer entre nosaltres res que no ens haguem fet encara. Al llarg de la història segur que s’han reproduït molts fets antihumans que reflecteix el llibre. Només en el segle XX han mort 100 milions de persones a mans d’altres persones. En la Xina de Mao i en l’alemanya de Hitler per exemple, s’han produït assassinats de pares en mans dels seus fills i s’han educat els nens com a fills del règim i no com a fills dels seus propis pares (concepte de no família en el llibre, molt semblant també amb el de 1984 de George Orwell).
Amb això vull dir que crec que és possible que els factors que surten en el llibre que encara no són realitat ho acabin siguent, que la ciència-ficció superi una vegada més la realitat. El nostre món avança cap a la ‘felicitat’ per a tot déu, la ‘felicitat’ del món ‘feliç’ de Huxley.

Un detall molt important pel bon funcionament del ‘món feliç’ és aquesta substància que proporciona el mateix govern, el soma. Sense el soma, el ‘món feliç’ se’n va a la m… se’n va en orris. Quan algú es troba en situacions problemàtiques, en lloc d’afrontar-les, es prèn una dosi de soma i té la sensació d’aïllar-se en un somni durant hores o dies (depenent de la quantitat que s’hagi près) quan en realitat passa molt menys temps i, al despertar-se ja és un home nou. Si necessites unes vacances, et prens una dosi de soma equivalent a estar de vacances una setmana per exemple quan tansols has estat dormint unes hores. Però no tot són maravelles pel soma, poc a poc, la dosi ha de ser cada cop més gran per aconseguir el mateix efecte perquè el cos va creant tolerància amb el perill d’una possible sobredosi que pot provocar la mort. És exactament el que passa amb totes les substàncies que ens prenem les persones per aïllar-nos. El soma és la via d’escapatòria d’un món en essència insípid, fred i calculador. L’equivalent del soma a la vida real són els ansiolítics i els antidepressius, i relativament, també les drogues legals i il.legals. Es prenen sense conèixer-les amb la qual cosa pots arribar a pagar-ho durant la resta dels teus dies o senzillament pagar-ho amb la mort, ja en el pitjor dels casos.
Aquesta mena de paradoxes i més, són reflectides en el llibre d’una manera més o menys irònica. Si més no, és així com ho he interpretat. Aquest llibre és com un mirall en el que t’hi pots reconèixer i prendre consciència del que t’envolta.
En el llibre no es mencionen les malalties, suposo que degut al perfecte engranatge, les persones no cauen malaltes. Com a molt caurien ‘malaltes de felicitat’ per culpa del soma i la seva dependència. En canvi, en la realitat les malalties hi són molt presents. Per exemple la depressió és una de les malalties més comunes (en el primer món) i, en principi, el primer món és sinònim de benestar, és garantia de salut, de comoditat, doncs no és correcte potser definir-la així. Definir-la com a benestar.
Pel que fa a lacuració de les malalties, potser el que passa és que en lloc de combatre directament el que et provoca la depressió (o qualsevol altra malaltia ‘mental’), es combat el símptoma, que és la malaltia mateixa, i així s’entra en una espiral sense sortida ja que no es combat el que la causa, sinó, com ja he dit, només es combat el símptoma.
Mica en mica però, la medicina naturista es va fent el seu lloc com alternativa i complementària a la convencional.
Ho he vist explicat detalladament en un llibre que es diu ‘La enfermedad como camino’. L’escriuen dos metges alemanys amb nom en el seu sector que han fet la carrera de medicina convencional i que, anys després, topant-se amb limitacions, s’han interessat per la medicina naturista i és allà on sí que han trobat unes explicacions més certeres de com es desenvolupen les malalties i del seu orígen.
El llibre conté una llista de malaties (des del mal de cap fins la depressió o l’anorèxia) amb la seva relació amb l’estat de les persones. Ho atribueixen tot a la ment. Trobo que és interessant donar-li un cop d’ull. No té un argument que s’aguanta per un fil, tot el contrari. El llibre té uns 20 anys o més, no estic descobrint res.
El primer cop que vaig sentir alguna cosa sobre això vaig riure. No m’ho creia gens. Vaig fullejar una mica el llibre i ara em sembla lògic. No sóc fanàtic del llibre, tansols és un llibre més. No formo part del seu grup d’amics del Feisbuc si es que existeix, no sóc de cap secta i em fa cosa escriure secta i tot.
Òbviament les dues medicines tenen la seva raó de ser, d’això no en tinc cap dubte.
El llibre es pot llegir for free digitalment per internet.

FERAL TRADE// products passed by hand // exportación de productos a mano

ENGLISH

Feral Trade is a public experiment trading goods over social networks. The use of the word 'feral' describes a process which is wilfully wild (as in pigeon) as opposed to romantically or nature-wild (wolf). The passage of goods can open up wormholes between diverse social settings, routes along which other information, techniques or individuals can potentially travel.

The first registered feral trade was in 2003, with the import of 30kg coffee direct from Sociedad Cooperative de Cafecultores Nonualcos R.L. (CODECANO) in San Pedro Nonualco El Salvador to the Cube Microplex, Bristol UK. The import was negotiated using only social contacts, and conducted via email, bank transfer and SMS. The coffee is traded on through the UK and Europe over social, cultural and occupational networks; harnessing the surplus freight potential of recreational, commuter and cultural travel for the practical circulation of goods. New products are chosen for their portability, shelf-life and capacity for sociability: feral trade goods in current circulation include the coffee from El Salvador plus grappa from Croatia, mountain-grown antidepressants from Bulgaria and fresh sweets from the Islamic Republic of Iran.

Design and production of documentary product packaging is an integral part of the feral trade process, with a view to rendering details of source, shipping and handling with the microattention that ingredient listings normally receive. See the feral trade courier for more information.

ESPAÑOL

Feral Trade es un experimento público para movimientos de bienes a través de redes sociales. El uso de la palabra “feral” describe un proceso intencionado de intercambio salvaje como oposición a lo tradicionalmente romántico. El intercambio de bienes puede abrir un agujero de gusano entre diversas redes sociales, rutas en que la información, técnicas o personas pueden transportar.
El primer registro feral fue en el 2003, con un importe de 30kg de café procedente directamente de Sociedad Cooperative de Cafecultores Nonualcos R.L. (CODECANO) en San Pedro Nonualco El Salvador hacia el Cube Mocroplex, Brisol UK. El importe fue negociado usando solo contactos sociales, i conducido vía email, transferencias bancarias y SMS. El café es comercializado a través de UK y Europa por redes sociales, culturales i ocupacionales; aprovechando el potencial del peso excedente de recreación, cultural y commutacional del transporte para la circulación de los bienes. Los nuevos productos son escogidos por su portabilidad, durabilidad y sociabilidad: Los productos que actualmente gestiona Feral Trade son el café de El Salvador, Grappa de Croatia, antidepressivos naturales de Bulgaria y maíz fresco de La República Islámica de Irán.
El diseño y producción de la documentación del producto es una tasca integral por parte de Feral Trade, interpretando al detalle los detalles de la fuente, transportando y entregando con esmerada atención con la que normalmente los productos reciben.

www.feraltrade.org

Life in the Woods

No man ever followed his genius till it misled him. Though the result were bodily weakness, yet perhaps no one can saythat the consequences were to be regretted, for these were a life in conformity to higher pnciples. If the day and the night are such that you greet them with joy, and life emits a fragrance like flowers and sweet-scented herbs, is more elastic, more starry, more immortal,-that is your success. All nature is your congratulation, and yuou have casue momentarily t bless yourself. The greatest gains and values are farthers form being appreciated. We easily come to doubt if they exist. We soon forget them. They are the highest reality… the true harvest of my daily life is somewhat as intangible and indescribable as the tints of morning or evening. It is a little star-dust caught, a segment of the rainbow which I have clutched.

Henry David Thoreau, Walden.

cualquier parecido con la realidad es pura fantasia


EL REINO DE LA LIBERTAD II

Hace un año publicaba una pequeña reflexión que titulé "El reino de la libertad", y esta que publico ahora, viene a ser una prolongación de aquella, al menos en el fondo.

Empezaré como en aquella ocasión, con Marx, y su predicción sobre los cambios que experimentarían las sociedades industriales y que llevarían irremediablemente a la revolución comunista.
En primer lugar, predijo y acertó, que en el futuro, nuestro presente, el capitalismo seria extremadamente monopolista, con una clase alta dominante, que tendría el control de la Nación y la economía.Pero no acertó al avanzar, que la revolución obrera o comunista se produciría en el momento en que las sociedades capitalistas avanzadas, sufrieran una crisis o entraran en quiebra, valga como ejemplo la actual crisis. (como nota, el comunismo Ruso y Chino no surgió a partir de la quiebra de sociedades capitalistas avanzadas. El inicio ya es contrario a la teoría de Marx... , así que el final, fue el que fue...)
Y bien, aquí, en este momento de crisis, aprovechado por las clases dominantes para castigar a la clase obrera (despidos, recortes salariales, bolsa de horas, modificación de los turnos de trabajo, etc...) es donde me quedo algo perplejo por la falta o inexistencia de conciencia ya no digamos revolucionaria, digamos de lucha por proteger los derechos de la clase obrera. Una sumisión total ante el "amo".Como explicarse algo así, ¿como se ha logrado apaciguar a la clase obrera?
El Estado, en teoría, ha sido el encargado de evitar que se produzcan periodos de crisis, planificando las políticas económicas, controlando la inflación, estimulando el consumo para que no decrezcan los beneficios empresariales (clase alta) y en definitiva controlando todos los factores que podrían provocar una crisis y desencadenar cambios "revolucionarios".Pero aun así las crisis han llegado y la clase mas castigada y mas numerosa en porcentaje de población, no ha movido ficha.
¿Como se explica?
Quizás, el Estado, preveyendo periodos de crisis (ciclos económicos) creo mecanismos de apaciguamiento revolucionario...Se me ocurren algunos:
En primer lugar el llamado estado del bienestar es el primer y creo que el mas importante factor que ha contribuido, a la destrucción de la conciencia de clase y la capacidad de critica al sistema. A través del estado y mediante el pago de subsidios, se controla y apacigua a los pobres y desempleados, evitando así tentaciones "revolucionarias" manteniendo y garantizando su relativo estado de bienestar.
En segundo lugar, y con un papel también crucial, están los sindicatos obreros que controlan a la clase trabajadora, evitando que los trabajadores tomen iniciativas peligrosas para los intereses de los capitalistas. De echo, las clases dirigentes de los sindicatos trabajan en beneficio de las corporaciones empresariales, lo prueba, entre otras cosas, la cantidad de convenios basura que han contado con la aprobación y han sido firmados por los sindicatos. (a modo de ejemplo, el último convenio del metal de la provincia de Barcelona)
En tercer lugar, la educación ha sido la base para que la población acepte y de por echo, que el actual sistema es el más justo, democrático y el único capaz de solucionar los grandes problemas de la humanidad.De echo, la educación solo plantea dos modelos, el Capitalismo y el Socialismo real existente. (ninguno de los dos ha solucionado los grandes problemas de la humanidad)La educación tiene un papel de esterilizante intelectual, e introductorio de las ideologías burguesas en todos los ámbitos de la cultura, y como gran meta, la anulación del pensamiento crítico. La prohibición de pensar alternativas al sistema instaurado.Se trata de una contribución mas a la legitimación y la aceptación del capitalismo por la mayoría de la población.
En cuarto lugar, uno de los aparatos mas poderosos del sistema, los medios de comunicación, en manos de las grandes corporaciones empresariales, y que ejercen un gran poder sobre la opinión pública. Así, se encargan de apoyar la política y economia del sistema dominante, y ridiculizar las alternativas que surgen por todo el mundo (Bolivia, Venezuela,...), criminalizan cualquier movimiento o acto en contra del sistema dominante, etc... Todo orientado, esta vez tambien, a legitimizar el capitalismo.
Y por último, todo lo que ya expuse en la antigua entrada que cito al principio (El reino de la libertad), y que habla de esas cadenas que nos atan y nos privan de la libertad que ilusoriamente creemos tener.
Imagino que todo lo expuesto puede explicar esta sumisión general de la clase obrera, que ni siquiera se inmuta cuando se destinan fondos públicos a salvar entidades financieras, grandes corporaciones industriales, aseguradoras, etc... sin ningún pudor, mientras se deja morir a tanta gente por falta de alimentos, medicinas,...
Puede que todo lo anterior pueda explicar esa paraplegia mental que sufre la sociedad, o no.Esperemos que esta sociedad no se quede aquí estancada, y que este sea solo un estado transitorio hacia una nueva civilización en la que no exista la EXPLOTACIÓN, la DOMINACIÓN y la ENAJENACIÓN que impiden una democracia real.

Un abrazo a todos.

dedicado a todos aquellos que creen que se lo merecen

he puesto un timbre y un buzon en mi habitacion. sin numero.
ayer dormi en el sofa.
cada noche duermo en un sitio diferente,
dentro de mi puta casa claro.
la casa donde he nacido. pues no es puta. rectifico.
tengo dos sofas, dos habitaciones, en total 4 lugares para dormir diferentes. el viernes aqui, el sabado alli y asi na fent.
me despierta la ansiedad. -que tal? le digo. -venga no te hagas el simpatico. levantate ya y comete la olla que es tarde’ me dice la muy diosa.
la obedezco. lo que recuerdo primero son las ultimas horas de mi vida. bebi bastante pero solo cerveza asi que tansolo que beba un pokiño de agua se me pasara la desazon.
empieza el discursillo. -estas muy .. no se..no eres tu, como es que estas tan satisfecho? estuviste persiguiendo a una chica y al final nada y aunque fuiste todo un jedi te rebajaste un poco..
-buscate otro trabajo. aqui ya no pintas nada.

II.

Amanece en un cuarto sin respuestas
Cenizas de otro tiempo
Latas de cerveza vacías
celestinas de un amor daltónico
y putas lagrimas que por pereza
ni se dignan a salir
una noche que ya es mañana
entre frases inconexas
en el exilio de una persiana bajada
sobre las ruinas de una cabeza abierta
donde no queda consuelo
ni pulmones donde meter una calada mas
si, nos he traicionado
una vez mas.

todo eso

El gordo Porcel, Alberto Olmedo, Diego Armando Maradona

Luca Prodan, Carlos Gardel.

Las madres y las abuelas

que no olvidan ni perdonan

Ante el indulto y la obedencia de una ley

mi hermano mi vieja y mi viejo

Mi aldo bonzi o Parque Patricios

Y algun vicio sin descartar

Las calles y los edificios

De mi Buenos Aires prendido

fuego a la noche cuando ruego

por verte regresar


Todo eso y tus besos

Son la mueca que me va a quedar

cuando me vengan a buscar

Todo eso es el peso

Que tendra mi alma cuando el diablo

me reserve algun lugar

y mis problemas

No seran problemas

Nunca Mas

ningun milagro un millon de sueños

el intento por entretenerte y la suerte

de ser testigo y culpable de nuestra ilucion

obsecion por la letra y la rima mas precion por

llegar a tu sima y una rutina que me lastima si
no estas vos. joni

viejito,

viejito con la sonrrisa en los ojos
y la alegria al caminar
que rondaste los mejores bares
y anda a saver con cuantas te fuiste a acostar
que ablas todos los idiomas y un poco mas
viejito con las hideas claras
que cada dia te pusiste a prueba
que aveces dormistes mas sin querer
y mas de un domingo resaca
te vino a ver.
pero la vida es asi y vos la querias ablandar
si jesus troprezo como viejo borracho no lo
ivas a hacer vos ,

tu pupila me dice que no se arrepintio
pero viejo no tires la toalla ahora
si tenes la alegria al caminar
tu alma llena de huecos no de balas
sino de huecos de amorr
viejito que nadie te enseño a caminar
que la vida te pego sin dejarte levantar y el
alcohol te ayudo un poco mas
viejito de color indio y corazon palestino
cuantos pares de zapatillas tengo que gastar
para aprender lo que vos ya sabes hace
unas cuantas avenidas
viejito no mires para atras
solo queda una xosa y un vino tinto para entibiar

pd:gracias juanito pode dejarnos escupir nuestras tonterias en tu blog un abrazo de gol salud juanito,lule,joni

dylan

venga juntemonos todos
miremos para un mismo rincon
no me digas que no lo ves
en cualquir momento vamos
a tener que vender hasta la torre ifel

venga no hay pastel
la entrada es gratis
la putada es que no hay nada
para beber

si pierdo hoy mañana quiero ganar
sino los tiempos no van a cambiar

venga escritores y pintores
con los ojos abiertos
simpre como alcones

esta semana no hay perfume
que sedusca a ninguna musa
me muero y desintegro por
ser un chulo de musas
y de las señoritas que fuman

descarga mental, vomit del anima

És fàcil...
Arrivar a odiar les vanalitats quotidianes,renegar de la rutina i veuret amb ben poca gana d'aguantar collonades, amb el nostre company des de ja fa temps ( impetu vingut a menys) que ara ja sí,va pesant amb els anys...
Convertin-se, en una càrrega! i la sang et bull, els deliris de grandesa també arriven a eliminar els tabús i tota aquesta merda, i parles amb certesa podent dir el que de debó creus, i per qué? per qué pots dir realment el que penses?
Simple parlant amb mi he decidit que me la chupa el que els tabus morals de la societat,o familiars, o de vegades inculcats via caixa tonta i la masiva explosió d'imatges que emet.
o...
o qualsevol altre cosa o semblar un bord, no m'importen, al menys no soc un hipòcrita.




quan has fet el pas de intentar ser crític o bé fer-te carreg de que ets concient del que esta podrint aquest món a un ritme desagradable,quan realment et sents incapaç de traga més merda, és llavors quan decideixes viure en un etern diumenge productiu.

aillarte de allò saber que no ets un d'ells...i no sentir res més que ganes de que per ells mateixos poder,algun dia ho veuen desde un altre òptica molt diferent,poder, hi ha directament gent que veus autocondemnada,

yo segueixo aqui al sol fent fum, observant com tot es mou mentre la meva ment camina més quan estic desocupat, m'ocupo de les meves coses,


tenir conciència de on et trobes, decidir quan pases pel tubo i quan simplement li expliques com de ridicul et sembla el que et proposen,utilitzant la manera explicita, directe mentre et desllises elegantment fins la porta i dius fins mai.

jo hem quedo molt agust , també és cert que jo no tinc cap tipus de responsabilitat econòmica ara mateix.

salud

Cleaning

Okay okay.. potser no era el lloc per discutir aquestes coses... 

A veces son necesarios los momentos de bajeza moral
para aguantar los arrebatos de excelencia iluminada

:)


si home si

Surto de casa segur de mi mateix. Avui és d'aquells dies que passen coses grans.
El primer que em passa per davant és un cotxe. Gros. Molt gros. 
Com una bèstia de ferro, alt i llarg. Treu fum com enfadat. El conductor contrasta amb el trasto. És una mare. Una d'aquestes morboses. Una mica esquifida. 
Què fot una guarra tant petita conduint aquest animalot? El món és boig.
Segueixo el meu camí. Quin fàstig, sembla que no sera un dia tant especial. 
Una botiga obre les seves portes. Quina merda de botigueta. En dos dies tancarà. Si no hi venen res! Em miro l'encarregat que puja la persiana i intento que de la meva mirada en dedueixi que el seu futur és gris.  Cues a l'INEM. Cues burocràtiques. D'aquelles que posen nerviós. 

Segueixo segur de mi mateix però ara estic enfadat. Una iaia m'adelanta. Camina lentament però la tia m'avança. Li crido: 

"Escolti! Escolti!"

"què vols jove?... una felació?"

"no, no, gràcies..." 

"si vols em trec les dents i..."

"no no de veritat. És que em fa angúnia. Només volia dir-li que se'n vagi a dormir vostè que pot. Només són les 7 del matí. Vagi a dormir home..."

"Oi jove, jo és que vaig a dormir a les 9 de la nit, i em llevo dora.. ja en tinc 87 i quan et fas..."

La deixo amb la paraula a la boca i segueixo el meu camí. Miro enrera un momentet i la iaia em fa senyals enfadada. Alça el puny vengatiu. Com dient.. maleducat!

Segueixo. Fa fred. Quina merda vull el llit. Vull el llit! 
M'adono que ho he dit en veu alta. Un home amb americana em mira amb ulls cansats. 

"Jo també, joder, jo també! Porto trenta anys llevant-me a les sis i mitja. Em dutxo, em faig un cafè i m'en vaig a l'oficina. Dino al viena, torno a la feina. Un cop arribo a casa em trobo a la família. Dos nens repelents i recent dutxats sopen. Jo me'ls miro amb despreci. Miro la televisió una estoneta, també amb despreci. I me'n vaig a dormir amb la frígida de la meva dona. Amb una mica de sort em masturbo sense despertar-la. L'endemà em llevo a les sis i mitja i em dutxo..."

Ostia quina merda de vida li dic.. i ell em mira amb ulls cansats. Vesten home, ves a l'estació de França i fot el camp a viure aventures. Que estàs podrit! 
De cop se li il·lumina la cara. Em somriu. Es treu la corbata i la tira al terra amb mirada renovada. Se'n va corrents. Esperem que a buscar una nova vida. 

Entro al tren. Morts cadavèrics asseguts. Mirades. Una dona em mira amb desaprovació els pantalons estripats. L'esbofatego. Una bona bofetada al matí no fa mal a ningú.

Ja ho deia l'oncle Tom. "Una bona bojetada peldematí, es santo de mano"

Quan arribo a la parada del tren de plaça catalunya obro l'anorak, i estiro un petit fil. M'immolo amb la mirada posada en un cul d'aquests fantàstics, de texans ajustats. 
Des de fora se sent una forta explosió. El terra tremola. Un so terrorífic. Plaça catalunya es paralitza per una milèsima de segon.  Tothom mirant en una direcció, atemorits. Surt una fumerada negre de la boca del metro. 
Començen a sortir els primers supervivents, corrent, negres i sangrant. En la seva mirada s'hi veu reflexat el terror i la desgràcia de dins l'estació. Han vist coses terribles. Gent explotar, gent atrapada entre foc, fum i ferro. Gent morint.
Segueixent sortint persones. Ensangrentades. Aquestes no corren, s'arrosseguen. Alguns els ajuden. 
Se senten sirenes.
Caos. Crits  i plors.

Al final si que ha sigut un dia d'aquests que passen coses grosses.
No cal que vagi a la universitat. Avui tanquen perquè a plaça catalunya hi ha mort molta gent.





Coff



Porqué nos hemos quedado ciegos,
No lo sé, quizá un día lleguemos a saber la razón, Quieres que te diga lo que estoy pensando, Dime, Creo que no nos quedamos ciegos, creo que estamos ciegos, Ciegos que ven, Ciegos que, viendo, no ven.


José Saramago.


multitud d'oportunitatsColor del text
multitud de oportunidades
beaucoup d'oportunitées
opportunité; occasion; chance; moment...
le moment opportun, moment approprié,...

aleuga al ed akitob aL


Current mood: bouncy
Category: Travel and Places

The last page of a long chapter

one more skin I happily shed

I have more hairs in my face

my chair needs repeated pumping

I regain my sparrow wings

voices louder I do hear & sense

regain control of the true concept

focus, perseverance, reign

trumpet sound of judgement

who are my : devil or saint

both, none, nobody, someone

pervert, explorer, lost, guide,

damaged, holy, blind,visioner

dreamer, nightmare, light, dark

many, nothing... lazy, bud.

Vagabond of thoughts & ideas

chancer of nonsense and madness

abusr, abused, abusive, a bus

a vision in my every wake

a shadow of my complet self

warrio, slave, wizard, kid

leader of not even myself

happy, sad, pissed or wet

stupid, foolish, dim, silly

sarcastic satyre, petulant martyr

http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendID=150266391&blogID=443800586

Assaig sobre el 13.99€ de Frédéric Beigbeder

La publicitat té una raó de ser molt legítima, per qualsevol empresa és important donar-se a conèixer. Abans de posar a la venda un producte s’ha d’haver planificat la seva publicitat si es vol entrar al mercat de manera directa.
Pensar en quins mitjans de comunicació és més beneficiós anunciar-lo, en el marge d’inversió, etc..
Per fer això es contracten empreses especialitzades:
Les agències publicitàries.
Les empreses grans inverteixen quantitats enormes en publicitat. A Espanya és la indústria automobilística la que inverteix en més quantitat.
Cada vegada més, hi ha competència entre empreses d’un mateix sector i, això, implica que s’inflin els pressupostos destinats a publicitat. La imatge d’una empresa és molt important. Un bon logo, uns anuncis televisius que tinguin una identitat forta, és el que es busca a l’hora de llançar-se a la competència del mercat. De tot això se’n ocupen les agències publicitàries.
A base de creativitat i estadística troben la manera més eficaç d’anunciar un producte. Però les agències no distingeixen entre productes ‘bons’ i ‘dolents’, tansols busquen satisfer al client (com qualsevol altra empresa) cosa que implica certes responsabilitats morals ja que la televisió la veu gent de totes les edats. Òbviament estan prohibits els anuncis que van en contra dels drets humans i altres conceptes com el de la xenofòbia i el racisme, però tot i així s’han donat casos d’anuncis controvertits que han sigut censurats, malauradament, després d’haver-se publicat.
A qui donem la culpa, però, de l’inmens consum de plàstic en concepte d’envasos que utilitzen les empreses per comercialitzar els seus productes?
A la publicitat, sí, però també els polítics (que s’encarreguen d’actuar en benefici de tots a curt i llarg termini). En definitiva, som nosaltres els que hem de decidir. Consumir productes envasats amb intel.ligència, productes ecològics, consumir amb cap i amb austeritat.
És una bogeria la quantitat de residus que generem, mengem habitualment coses produïdes a milers de kilòmetres, tot està exageradament envasat en plàstic, això no va a enlloc. El cafè que venen per dosis individuals que es manipulen amb màquines especials per exemple. S’haurien d’establir uns mínims en aquest sentit.

Destaco la funció que té la publicitat en les empreses que no venen productes físics sinó que venen idees. És important saber vendre la imatge d’una ideologia així com la d’un producte físic. En les campanyes electorals l’inversió en publicitat és molt gran. Pels partits polítics és molt important fer-ne un bon ús, t’has de saber vendre per guanyar. Has de saber amagar els defectes i potenciar les virtuts. Has de provocar comparacions amb els altres de manera que els altres quedin al marge, intentar que quedin en evidència. Tot això sense que es noti gaire la teva intenció. Una dada que podria revelar la importància de la publicitat en les eleccions és el fet de que (com ja vaig dir) l’actual president d’EEUU va invertir més calés en publicitat que el seu principal oponent.

Del fet aquest de publicitar-se que té una empresa per evolucionar (tant necessari perquè sobrevisqui) sorgeixen diversos fenòmens, alguns d’ells magnificats de tal manera que ven més el que significa la posessió de tal producte que l’utilitat que té el producte en sí mateix.
Allò que sentim tantes vegades de que ‘pagues la marca’. ‘Pagues la marca’ vol dir que pagues no només la seva publicitat, sinó que pagues també el preu de la seva identitat social, és a dir, tot allò que la publicitat ha creat a partir del producte.
Portar un logo determinat a la teva samarreta diu que ets així o aixà. Exagerant una mica vol dir que tens diners o que no en tens, que vas a la moda o que no hi vas, que formes part de la societat o que no en formes part.

Això s’entén com a consumisme. Aquesta carrera econòmica que guanyen els rics i que el pobre consumidor es queda pel camí endeutat fins que es mor. Feliç d’haver adquirit coses materials com les que tenen els altres o millors. Víctima de pautes que se’ns han inculcat des de petits a través dels mitjans de comunicació amb la ‘telebasura’ entre d’altres.
La història ens demostra que existeixen productes creats per crear la necessitat d’obtenir-lo i així fer negoci d’on no hi havia res. Benefici del no res.
Com un dels exemples del Frédéric: ‘La neteja de les dents és 100% coberta pel raspall, el dentrífic tansols et deixa bona sensació a la boca’.
El consumisme està molt relacionat amb la publicitat. Ambdós formen part de la globalització.
Les multinacionals raonen sobre la base del seu interès i de l’interès dels seus accionistes. Busquen el benefici per sobre de qualsevol cosa. Fan grans campanyes publicitàries i conquisten els cors dels consumidors.
Les grans empreses són les que dominen el món, no pas els governs.
Casos com el de l’alemanya Siemens, quan es va imposar a una llei per crear nous llocs de treball, posen en evidència aquest fet. Siemens va amenaçar en centrar totalment la seva producció en països on la mà d’obra és més barata i amb la qual cosa deixar al carrer a tots els empleats alemanys si se li imposava la llei. Van guanyar. En diuen la dictadura del diner. Una dictadura adherida al capitalisme global que imposen les grans multinacionals amb l’ajuda del FMI, la OMC i el Banc Mundial.
No hauria de ser legal que una empresa se’n vagi a produïr als països on els treballadors estan més desprotegits amb l’intenció de vendre el producte als països amb els nivells de vida més alts per tal d’obtenir el màxim benefici.
Els treballadors d’aquests països s’agafen al primer que els dongui un salari, per molt petit que sigui i per molt dolentes que siguin les condicions de treball.
Casos reals d’esclavitud de nens, dones treballant amb la llum d’espelmes,..etc
Però això si que no es publicita. El govern necessita que l’indústria funcioni, els polítics que governen no es jugaran mai el coll per aquests assumptes, ells volen que comprem, que ens desentenguem de en quines condicions s’ha fet una cosa, que la comprem i ja està. Que les empreses que aporten diners al capital rutllin.
L’indústria farmacèutica és la que gaudeix de més rendibilitat de totes les indústries, és un dels monopolis subvencionats per fons públics. Inverteix tres vegades més en publicitat que en investigació.
Les cinc potències que s’ocupen de la pau són els cinc països principals productors d’armes. D’aquesta manera tenen dominat el planeta. Es provoquen guerres allà on interessa i s’intervé quan interessa, quan ja s’ha exhaurit la riquesa natural que hi havia, quan s’ha instaurat la pobresa i una dictadura des de l’arrel com en el cas del Congo per exemple. Cal destacar que el pressupost de Nacions Unides s’estima en 1,2 bilions de dòlars, sis vegades menys del que es gasten els nord-americans en cosmètics.
Si no es fa res per erradicar la pobresa és perquè al primer món no li interessa, el mateix dir que a les grans empreses no els interessa.
Si la malària fos una malaltia europea ja s’hauria trobat una vacuna, si el SIDA es combat al primer món per mitjà de medicaments perquè no es proporcionen aquests medicaments pels malalts del continent d’Àfrica? Algú que està malalt deixa de treballar, si deixa de treballar deixa de tenir ingressos i si no té ingressos morirà de fam sinó es mor abans per culpa de la malaltia. Doncs el tercer món no té res a fer si no hi fem alguna cosa. Les dades de nens morts al dia per culpa de la desnutrició i de malalties ‘lleus’ (dos manques de primera necessitat) són esgarrifoses, així com el número de gent que sobreviu amb un euro al dia (un terç de la humanitat) mentre que s’inverteix una mitjana de tres euros per cada vaca europea.
No és una paradoxa que els països més pobres d’Àfrica tornin més diners als països més rics en concepte de deute que els que reben en forma d’ajuda humanitària?
El 80% de la població mundial ja no té ni per comprar.
Com diu el Manu Chao: ‘O compartimos o nos vamos al carajo’.
El Frédéric diu: ‘Quería demostrar que la publicidad gobierna el mundo. Y el éxito del libro lo demuestra'.