Títol encara per decidir


no one pítxers presenta:

Baixo a la panaderia a per una barra de quart, pregunto qui és l’últim. Preguntar això em fa gràcia i ric per sota el nas just mentre casualment miro la dona del costat, allavòrens em mira malament. Una parella està discutint pel que han de comprar. No sento res del què diuen però la meva intuïció privilegiada em diu que ell es gasta massa diners en el poker, en coca-cola i en tabac. No ho he pogut evitar, la meva inèrcia per salvar als altres de la misèria i aprofitar el meu do m’ha fet seguir-los per donar-los un cop de mà. Els he seguit a una distància prudent, quan han entrat al parc ja m’he dit que això estava fet. Era fosc i hi havia poca gent, he anat per darrera sigil.losament i he posat la navalla al coll del menda. La dona ha començat a xisclar i lo típic, que si ‘ajuda! ajuda!’, i jo que ‘si no pares de cridar el rajo!’ i l’home que si ‘tranquil, tranquil,..però la cartera no te la enduguis sisplau que té molt valor sentimental’ ..etc. M’ha donat tots els diners que duia, uns tranquanta euros aproximadament (que no està gens malament) i se’n han anat corrents per una banda i jo cap a una altra. N’he tingut de més fàcils però ja està bé. Li he donat els tranquanta euros al mendi que li toca el súper els dijous, cosa que després hi he pensat i m’ha fet una mica de ràbia perquè em cau millor el que li toca el divendres però què hi farem ja era massa tard. És que el del divendres sempre té aquell eghj! per saludar-te (és un detallista) o també el del dilluns! que sempre té la cortesia de quedar-se fins que no baixen del tot la persiana.

Ja a casa em tiro al sofà estil aterrissatge d’emergència, miro als núbols que m’he pintat al sostre (uns núbols de color blau perquè ja posats a pintar uns núbols pinta’ls originals, em vaig dir ‘per què collons són els putos núbols sempre de color blanc?’ i els vaig pintar de color blau tot i no ser una qüestió gaire original aquesta de preguntar-se per què collons els núbols són de color blanc, de fet els que ho han vist tots han dit ‘què poc original, podries haver-t’ho currat més si volies fer algo original’ amb raó els molt cràpules) i em pregunto si la parella que he atracat a hores d’ara ja s’haurà adonat de que els he atracat pel seu bé. Vaig decidir fa uns anys aprofitar el meu do per ajudar a les persones, sé quan les persones necessiten un accident en les seves vides per millorar-la. Els de la panaderia sense anar més lluny, he sabut que el que succeïa en aquest cas era que l’home s’estava excedint en tabac, coca-cola i poker. El fet de treure’ls-hi els diners els fa readministrar els seus gastos, el primer que eliminen són els excessos (el tabac, la coca i el poker) a partir d’aquí la seva vida millora, així de senzill. Si ens tornem a veure estic segur de que m’agrairan que els hagi substret diners a la força. En el moment que arribin a casa després de molestar els mossos, asseure’s a menjar alguna cosa i reflexionar i tal, un somriure de satisfacció els inundarà els seus rostres, al posar-se a ordenar factures confirmaran el perquè de la seva alegria en un principi sense causa aparent. Haig de dir però, que amb les persones que m’he trobat després d’haver-los-hi canviat la vida no han reaccionat ni molt menys com jo m’esperava. La majoria tan sols em dóna les gràcies, tan sols! quan no hagués sigut cap disbarat que em demanéssin el número de telèfon per trucar-me, quedar quan a mi m’anés bé i regalar-me un priorat de collita bona o fins i tot un sopar en un restaurant xino-snob. Però què hi farem, amb el temps vaig anar aprenent i amb els que només em dónen les gràcies els dic el que penso i els hi demano l’ampolla o el sopar sense embuts, directament. Perquè m’ho mereixo. Alguns posen cara de circumstàncies esperant que em cregui que no n’hi ha per tant (quina barra!), d’altres s’inventen que els esperen o algo per l’estil però acaben cedint i em surto amb la meva. Però no crec que perquè es deixin enganyar, sinó perquè en el fons saben que un favor així s’ha d’agraïr ben agraït.

Sempre, el que és sempre, no em surt bé. Amb la meva prostituta habitual, la Negra, no em va funcionar. Ho explico. Vaig saber des del moment que la vaig veure per primera vegada que el que volia era quedar-se embarassada, per això ‘treballa del que treballa’ vaig pensar en veu alta, com més intentes una cosa més possibilitats tens d’aconseguir-la . Ella no volia que em corregués dins (sense condó, normal) però jo sabia que era el que volia en realitat i hi vaig posar totes les meves ganes. A ella no li va fer gens de gràcia que em corregués a dins tot dient-li que aviat s’acabaria tot, que tots hem hagut de passar pel tubo, que el meu semen es infal.lible i que ja podia anar comprant el predictor. I em va dir que no tornés i que si volia tornar a caminar que havia de pagar una burrada de diners.Aquesta bona obra em va costar un pastifal però creia que valdria la pena. Al cap d’uns mesos vaig tornar aviam si hi era per saber si havia aconseguit el què volia. La vaig veure allà amb aquella trista cara que posen les dones quan volen quedar-se embarassades i no poden per més que ho intenten. Em vaig rendir, era massa, fins i tot per a mi.

També faig bones obres de calibre més petit, bones obres que pot fer qualsevol, no cal ser un superdotat com jo com per saber què necessita la gent a vegades. Tirar un paper a terra davant d’un home de les escombraries és un dels exemples més senzills i més econòmics, segur que et dóna les gràcies. Sap perfectament que si no tiréssim papers a terra ell no tindria feina. Val a dir però, que no surt gaire a compte, unes gràcies no dónen de menjar, encara que agraden a tothom. I que et convidi a sopar seria massa a no ser que hi hagi atracció sexual.

Tot i la diversió que aconsegueixo, el plaer que em dóna el fet d’ajudar als altres, la satisfacció de fer algún cosa útil, tot i així he decidit abandonar el meu do o passar-li a algú (i jo què sé!) però una cosa és voler deixar-ho i l’altra és deixar-ho.

VEROSIMIS capítol 2 – Vejenes


figura 1. acte de vomitar
hi ha moltes maneres de fer-ho, una d'elles és escrivint.


-tu també vejenes?
-…
-deixem-ho estar. Doncs l’últim poema que he penjat al web de relats en català me l’han pujat als núbols.
-ah sí? i com t’ho has fet?
- he agafat un diccionari ençaiclopèdic i he buscat les paraules més obsoletes. he mirat de fer frases que rimin entre elles i fet.
- quina enveja.
- ah i també he fet servir algun punt i apart que es veu que és un detall contemporani. pera que’m truquen.
- qui é?
- quet que’t dic que vol ser millor que jo i es fa passar per algú que no és. que pesat.
- i com ho saps això? si no el coneixes.
- ho sé.
- i quins comentaris t’han fet del relat?
- la crem.
- quina enveja.
(comentari de l’autor: això sembla un guió de teatre que no té gràcia)
- una birra per companyar el cigarro?
- inga va.
- no et fan pena quets que se’n foten d’algú quan són ells els més enterrats?
- sí, i més si se’n foten de mi. tant grans i tant estúpids. em pregunto si se’n adonen i ho fan igualment o si realment creuen que ells són algú per riure d’algú.
- què?
- res.
-…
- volia una canya no una llauna.
- et menjaràs les ungles igual tant si et beus una canya com una llauna.
- tu ho saps tot.
- i tu també.
- gràcies.
- a tu.
- què fa el teu xicot nena?
- riu. tot el dia riu.
- el meu no. tot el dia, no.


aquest text no s'ha de pendre seriosament però, tenint en compte que hi ha tant idiota a l'altra banda de la porta,
es pretendria ofendre aquells a qui va dirigit el missatge (si és que s'és capaç d'extreure'l).
des de l'humiltat, el no-coneixement i el respecte.

si algú vol continuar el text, que ho faci ara o que ho faci
més endavant.

Pearl Jam Backspacer

This is a collage with the cover of Backspacer and photos of
their last european tour in summer 2009.

Pearl Jam last release. More true music wether you like it or not. It's time to take the headphones and a bourbon peppermint shot ahead.

First of all, the making of the album with some opinions of Eddie, Jeff, Mike, Matt and Stone.

Here the track list with some links to hear songs of the album.
Enjoy as you can dude.


Influenza porcina




Es realmente deprimente ver como la gente se ha dejado sorprender en los últimos días por parte de la TV y el radio a causa de la "Influenza Porcina".
El jueves por la noche el señor calderón dio un mensaje a la nación diciendo que se había dado un brote de influenza porcina la cual es un virus "nuevo e incurable" y que ya había causado varios muertos, de inmediato dijeron: no salgan a la calle, no vayan a la escuela, al cine, a los antros, etc. Pero jamas dijeron: "No tengan miedo". Claro, si es lo único que buscan.

Leyendo un poco y por supuesto, no escuchando toda la bola de sandeces que dicen en la televisión, encontré por ejemplo que el virus es el mismo que apareció hace unos años y fue conocido como la "Gripe Asiática", lo cual se trato de una cortina de humo para ocultar la grave situación económica que se vivía en Asia en esos momentos.

La situación en México es similar, el mismo jueves por la noche el Senado de la República estaba aprobando la iniciativa de ley para legalizar las drogas, con lo que se permite la portación de dosis mínimas de marihuana, cocaína, opio, cristal y otras drogas; perdonen mi falta de atención, pero no he visto en ningún noticiero que hayan hablado de esto y la ley sera puesta en aprobación por la cámara de diputados el día de mañana (martes 28). Esta es la nota del periódico milenio

Nada grave verdad? Pues otra de las leyes que se aprobaron el jueves 23 es la "ley de La Policía Federal" con la cual se le otorgan, entre otras cosas lo siguiente:
  • La utilizacion de agentes policiales sin uniforme en los casos en que lo amerite alguna investigación. (Bravo! policías encubiertos, "civiles" armados, mas robos y secuestros impunes)
  • La intervención de las llamadas telefónicas. (Adiós privacidad)
  • La policía federal ahora podrá intervenir e incluso retener los correos electrónicos si así lo requiere.
  • Se les otorga toda la facilidad para solicitar a las empresas privadas información personal de sus clientes para los fines de su investigación.
  • La corporación realizará acciones de vigilancia, identificación, monitoreo y rastreo en la Red Publica de Internet sobre sitios web, con el fin de prevenir conductas delictivas. (O mejor dicho para prevenir golpes de estado, marchas, movimientos civiles, etc. No olvidemos que el centenario de la Revolución esta a la vuelta de la esquina)
Esta nota esta disponible Aquí

Actualizacion 1 Mayo: Este ultimo parrafo ha sido en particular tema de debate acerca de que la fuente es la pagina "Sendero del Peje", una aclaracion, no porque sea una pagina de izquierda quiere decir que la noticia esta manipulada o sea inventada. Aqui les cito otras fuentes mas, de diversas publicaciones, donde se menciona lo mismo.
Primero el Universal, dos notas, una donde se habla de la ley aprobada por el Senado y la otra donde anuncian la aprobacion de los diputados:
En estas otras, la misma noticia pero con un poco mas de informacion:
El Mañana 1 En esta practicamente copiaron y pegaron.
El Mañana 2 Via|EL Universal.
IBL News Ah, porque algunos pedian consultar diarios de otros paises.
----------Fin de la actualizacion 1 Mayo----------

Por otra parte, el 18 de abril, el Fondo monetario internacional aprobó un crédito de 47,000 millones de dolares que solicito el gobierno de México para afrontar la crisis, si 47,000 millones, osea U$47,000,000,000 o bien $658,000,000,000 de pesos Mexicanos, en un plazo de un año, esto significa que si había deuda externa, ahora la hay y en grande, pero como siempre el que paga es el pueblo, pero regresando al tema, los noticieros solamente dieron la noticia, no hablaron del riesgo que significa un préstamo de tal magnitud ni como afecta a la población.
Y la ultima razón para haber creado tal psicosis por una enfermedad curable es esta:
El presidente Obama hizo una visita a México el 16 de abril, ¿de que se hablo? Algunos dicen que de seguridad nacional, lo cierto es que Obama venia a cerrar un trato (El comando Norte) con el que se acepta que militares estadounidenses entren a México y poco a poco se apoderen del territorio, de los pozos petroleros y de las reservas de los mantos acuíferos. Carajo! ni el mismísimo Antonio López de Santa Anna

Actualizacion Mayo 2: Este párrafo carecía de fuentes y aquí hay dos interesantes, la primera habla exactamente de lo que propongo en este párrafo, está en ingles, pero vale la pena leerlo completo, y la segunda habla acerca de datos (reales) dados por el banco de México sobre la caida del PIB en el primer trimestre del año (Enero-Marzo).
----------Fin de actualizacion Mayo 2----------

Todo esto bien pudo haber sido el causante de algunas marchas, cierres de carreteras, movilizaciones civiles, e incluso levantamientos armados por parte del Narco, pero todo fue aplacado por la curiosamente oportuna Influenza, tan oportuna que hizo que las dependencias de gobierno (los sindicatos) no laboraran; la gente no saliera a las calles y por logica no comentara nada. Lo único que podían hacer era quedarse en casa sin otra opción que prender la televisión y cada 15 minutos ver algún spot para prevenir la influenza, y cada 2 o 3 horas algún noticiero hablando todo el tiempo de lo mismo.

Ahora bien, es una Epidemia o un terrorismo de Estado?

Fuente: Creative Commons

verosimis



-hi tant, hi tant.
-és com si et penséssis que el Pere només parla per telèfon de tant en tant amb la teva dona quan en realitat és el pare dels teus quatre fills.
-sí, sí, és exactament el que penso. ja deia jo que no se t'assemblen en res.
-però què dius? si és una metàfora. el Pau té el mateix nas que jo.
-i els altres tres?
-no home no, que no pot ser, que els quatre són ben meus. i tu què? com portes lu de l'alcohol?
-ho vaig deixar ahir.
-...
-bé, abans d'ahir.
-...
-i tu el tabac?
-...
-m'he fet metxes.
-de quin color?
-gris.
-...
-vaig veure la teva cunyada a la ruta.
-la ruta,..la ruta?
-sí, sí.
-què estrany, si ho havia superat.
-doncs potser no perquè feia una cara de...
-cara de què?
-una cara de...
-...
-..de felicitat.
-...
-...
-..bé, t'he trucat per una cosa en concret.
-per què?
-t'ho diré demà.
-home ja que has trucat...
-no, no.. demà.
-però..
-demà

-qui era?
-en Pep
-què volia?
-res, preguntar per tu. Li he comentat el tema de les metxes també
-i què li sembla?
-que ets una mica marrana li sembla
-què dius?!
-en gris?¿ diu... i jo li he dit que si que en gris, millor gris que aquell blau que porten les iaies
-ja t'ho deia jo. Com la meva mare tot el dia amb el cap blau a la ruta. Escolta, surto un moment, que acompanyo al Pere a comprar un regal per la seva dona.
-amb el Pere eh?
-Si, amb el Pere...
-...
-...
-bé, dona-li records
-de part teva, apa fins ara!
-fins ara.... puta....
-deies algo?..
-fins ara
-finsara!

-merda, ara tinc remordiments per haver-li dit meuca. potser és veritat que només parlen per telèfon, espero que no ho hagi sentit. però és que.. el Pau té el meu nas.. però recordo que l'últim cop que vaig veure el Pere va ser la setmana passada en la comunió de la petita, la Pruna, el Pere estava a la taula del costat i vaig notar algo estrany entre ells, quan es van saludar es van agafar de la mà i després del canell i després na pujant.. bé, deuen ser il.lusions meves.
(li sona el mòbil)
-Sí?
-No.
-D'acord, em va bé.

-Quina casualitat ara que la Vane vulgui veure'm si ens vam veure ahir mentres la Maria estava a casa se germana amb els nens. Em pregunto que si em pugués quedar embarassat d'ella, la Maria pensaria que el fill no és nostre. Clar que per això m'haurien de fecundar i m'hauria d'embarassar...

(entra a la bodega)
-Què tal Pere? tot bé?
-Na fent. Els nens?
-Bé i els teus? vols un cigarro?
-Un no em farà mal.
-Doncs et volia dir una cosa...
-Sobre la Maria?
-...la teva dona?
-Sí, què passa? sobre la Maria he dit.
-No passa res, és que sobre la Maria no va el tema.
-No, clar que no. Tu diràs.
-El que et volia dir és que estic pensant en adoptar un negret. Un d'aquests nens negrets de cap de melindro. Són tant monos...
-Què dius ara? ja saps que porten molta feina els nens... i són per tota la vida eh? que duren molt els nens...
-És que ja en tinc 35... I s'em passa l'arròs, s`em acaben els anicets no se si saps que vull dir..
-Si, que et fas gran i et fa por envellir sol.
-Doncs això, que vull ser pare, i tenir un nigger per cuidar i que després em cuidi a mi.
-Home Pere, si vols tenir un nanu africà potser que no li diguis nigga..
-Un negret.. en tinc moltes ganes amb aquell cap rodonet.. negret.. molt negret..
-Si si, ja ho entenc. I un xinet no et fa gràcia? es veu que surten a bon preu ara..
-No.. em fa il·lusió un negret.. tot i que ara ja no estan tant de moda com abans.
-Si, ara ja no queda gaire exòtic perquè n'hi ha molts de negres per aqui.
-Home ara que dius això d'un xinet... potser si que està bé.. també són força monos i un xinet sempre cotitza.... seria un pare força guai.
-Doncs agafa't un xinet home... molt millor que els negrets. Els negres fan aquella olor característica eh?... ja t'hi acostumaries?
-Si a mi m'agrada aquella olor. Te'n recordes de quan vem anar a Banjul tots els amics?
-Sort si me'n recordo, tot tant brut, amb aquelles olors...
-Vah, tu perquè ets molt maniàtic però jo hi estava la mar de còmode.
-Doncs fes-ho home, adopta un negret o un xinet.
-Si, a veure si el puc triar que se'm assembli. Almenys que tingui el meu nas...
-...
-...
-Els negres tenen un nas simiesc.
-I els xinets així petit.
-Si
-I perquè m'ho comentes tot això?
-El què, el tema del nas?
-... no, el tema de l'adopció d'un nanu
-Ah, perquè l'adoptaré amb la teva dona.
-...
-...
-...
-M'han dit un carajillo de Baileys i un tallat oi que si?
-Si... veste'n nanu, no és el millor moment.
-A mi em canvies el tallat per un whisky doble ostiaputa
-T'ho havia de dir
-Cullons Pere tu diràs si m'ho havies de dir. Però si la Maria no m'ha dit res! I no he notat res? fem l'amor cada setmana! cada setmana no falla! Que cony està passant aqui!
-Tranquil home, no et sulfuris. Que no és el que et penses.
-Què està passant doncs?!
-Res que fa temps que ens veiem d'amagats. I parlem una estona i anem al llit. A fer l'amor. I cada cop ens hi trobem més bé junts, i ara em decidit anar a viure junts i adoptar un negret. O un xinet.
- Això és precisament el que em pensava malnascut! Però si la Maria no me n'havia dit res!
-Ens entenem molt bé, si...
-...
-...
-el whisky doble què és que te'n posen una mica més al got no?
-Si..
-No és que l'he demanat així amb l'emoció del moment, com a les pel·lícules.
-Si ja ho he vist. Doncs què hi dius
-Que què hi dic?
-("#$)
- Dons el que semble que es una pel.licula, és el que m'expliques.
- Que vols dir?
- On esta la camera? - es gira mirant al cambrer -
- Escolta, que aixo no es un programa d'aquells de fer bromes, a mes, aixo es fa en els famosos, i jo, que sapiga, encara no ets famos.
- No pot ser. Dons avui he tingut el pitjor dia de la meva vida, pero en tot moment he pensat que era una broma.
- home... que t'ha passat?
- benbé a mi res.
- no ho entenc
- Com ja saps, estava fent classes de ball.
- Si, pero...
- Doncs be. Avui a la matinada ha mort en Miquel.
- mmmm
- si home, en Miquel Jahisom...
- no estaries apranent el pas enrera!?
- si. i ara quin sentit te?
(el taverne crida en pera - algu a l'altre banda del telefon -. )