VEROSIMIS capítol 2 – Vejenes


figura 1. acte de vomitar
hi ha moltes maneres de fer-ho, una d'elles és escrivint.


-tu també vejenes?
-…
-deixem-ho estar. Doncs l’últim poema que he penjat al web de relats en català me l’han pujat als núbols.
-ah sí? i com t’ho has fet?
- he agafat un diccionari ençaiclopèdic i he buscat les paraules més obsoletes. he mirat de fer frases que rimin entre elles i fet.
- quina enveja.
- ah i també he fet servir algun punt i apart que es veu que és un detall contemporani. pera que’m truquen.
- qui é?
- quet que’t dic que vol ser millor que jo i es fa passar per algú que no és. que pesat.
- i com ho saps això? si no el coneixes.
- ho sé.
- i quins comentaris t’han fet del relat?
- la crem.
- quina enveja.
(comentari de l’autor: això sembla un guió de teatre que no té gràcia)
- una birra per companyar el cigarro?
- inga va.
- no et fan pena quets que se’n foten d’algú quan són ells els més enterrats?
- sí, i més si se’n foten de mi. tant grans i tant estúpids. em pregunto si se’n adonen i ho fan igualment o si realment creuen que ells són algú per riure d’algú.
- què?
- res.
-…
- volia una canya no una llauna.
- et menjaràs les ungles igual tant si et beus una canya com una llauna.
- tu ho saps tot.
- i tu també.
- gràcies.
- a tu.
- què fa el teu xicot nena?
- riu. tot el dia riu.
- el meu no. tot el dia, no.


aquest text no s'ha de pendre seriosament però, tenint en compte que hi ha tant idiota a l'altra banda de la porta,
es pretendria ofendre aquells a qui va dirigit el missatge (si és que s'és capaç d'extreure'l).
des de l'humiltat, el no-coneixement i el respecte.

si algú vol continuar el text, que ho faci ara o que ho faci
més endavant.

1 comentarios:

joan masoliver dijo...

jajajajaja!!

inconfusiblement el senyor que camina pel carrer, aixi, de trankis!!

me partit vestant, que ho chapigues