Un gran títol

Em poso la jaqueta i surto de casa
em pregunto si avui és el dia en que un arrassa
això i allò més un buenos días del gitano del davant
és el que em trobo de camí
vés per on em creuo amb me mare que em saluda i em somriu
i em pregunta si he trobat algo per dinar
m’he escalfat uns canelons de la iaia
i he exprimit dues taronges per fer-me un suc de … taronja
Com el color.

Quan arribo a barna, sortint de la boca del metro, m’adono que tinc el mando de la tele a la mà. Agafo un ducados que he robat al meu pare i me’l encenc amb el mando, no sabia que el mando fes aquestes coses. Trec fum negre i abaixo el volum de l’obra que se’m creua cada dia. Quin descans, no sabia que el mando pogués fer aquestes coses tampoc.
Entro a comprar un euromillones, amb el mando miro al teletext l’últim número guanyador per apostar pel mateix. El compro. És el fet d’insistir una vegada i una altra en un número que en el seu dia va guanyar esperant que ho torni a fer perdent de vista el que em passa pel davant. Si un va triomfar amb això, si ho copio, tard o d’hora jo també triomfaré com ell. Només ho haig de copiar i esperar. Tranquil·lament. És molt fàcil.

Està vermell, m’aturo, tothom passa perquè no ve ningú però jo m’espero. Es posa verd, m’ho repenso i no travesso, continuo per la travessia i creuo més endavant. Em para una dona i em pregunta que si sé d’algun lloc aprop que facin serveis de prostitució a domicili perquè li vol fer una sorpresa al seu marit pel seu aniversari però, abans de que em dongui temps a obrir la boca abans de pensar, se’n va corrents veient que tinc un rotllo de paper de vàter a la mà, cosa que tampoc m’en havia adonat fins ara. No m’estranya que se’n vagi corrents la pobra, què deu pensar de mi? Trenco un trosset i em moco. No està malament. Li donc la resta del rotllo a un noi vestit amb un trajo italià que està a l’altra acera parlant pel mòbil amb expressió de menjamóns important, girant el cap a banda i banda furgant-se l’orella amb el dit petit. Li dic que és bonet, que és bastant absorvent, però que s’ho prengui amb calma, que tota la merda que arrossega li costarà de treure, que no es cosa d’un dia. Fa cara de no entendre res. Em mira als ulls intentant esbrinar de quina raça sóc.
És estrany perquè hauria de mirar-me al cor per saber-ho.

Al carrer Astúries apreto el botó d’apagar aviam què passa …… però no passa res. Miro les piles que estiguin bé i veig que en el lloc de posar-les-hi no hi ha res.. ken-ken-kennnnn…és conya, sí que hi són, sinó no hagués funcionat fins ara, deu ser que no es pot apagar una cosa si tothom no hi està d’acord.
Això que caminant caminant sento una música de lluny que em sona, m’acosto i em faig un lloc entre el bulto de gent. Veig que és un grup de carrer. Canta un gos, un gos sarnós, canta aquella de l’Elvis que diu..
You ain’t nothin but a hound dog
cryin all the time.
You ain’t nothin but a hound dog
cryin all the time.
Well, you ain’t never caught a rabbit
and you ain’t no friend of mine.
When they said you was high classed,
well, that was just a lie.
When they said you was high classed,
well, that was just a lie.
You ain’t never caught a rabbit
and you ain’t no friend of mine.

-Molt bé, molt bé! tiu això està de puta mare!
-Té dude, que falta gent.
-Hostia un contrabaix!
En aquest moment es fa de nit, comença a ploure poesia, la gent comença a parlar entre ella com si volguessin compartir sensacions. Hi ha un ambient d’eufòria, tot fa pensar que pot passar qualsevol cosa, tinc una sensació nova, inaudita. Ningú fa res, només són. Sento coses com ‘la fi de les drogues’, també sento coses com ‘ganes de créixer’ i tal. No sé de que cony parlen.
Mentre prenc posicions comencen els primers acords de la Don’t be cruel. L’escenari és increïble, noto que el ritme m’invadeix el cos, ningú fa cas de la música, alguns es tiren pel terra i s’estimen.
Ric durant tota la cançó i amb prou feines faig els coros. Per un moment m’ha semblat veure un munt de noies despullades saltant i cridant excitades i tal però era jo que estava molt excitat. Un parell de cançons més tard tot torna a l’anormalitat. M’ha passat molt ràpid. Mai havia disfrutat tant.
Aplaudeixo mentre me’n vaig, tothom agafa una moneda del barret però jo no, avui no. Avui no.
Penso que aquell gos ha estat molt hàbil. De cop, tenia la butxaca el públic, pel que es veu se l’ha arrencat i l’ha llançat sense mirar a on. L’afortunat que l’ha enganxat gaudirà d’alguna cosa que no he acabat d’entendre. Hauré de sortir més.

ruido

mis ruidos les asustan ,les auyentan,y se
esconden bajos sus miedos me temen me
respetan,y me odian pero no me ignoran
tengo que pagar o vestir bien para
ser una luz,
comen y beben de mi pero igual siempre
te encontras ha un garca
ya no creemos en papa noel
ni el rey
sabemos que ala gente solo la salva la gente,
en mis cuatros muros pocos vas ha encontrar
ni te vale buscar
pero me encata igual quemar y quemar
no somos malos hasta me animaria a decirte
lo contrario,
tampoco somos raro,somos una bolita mas de
este jodido engranaje,
pero con diferente recorrido y mas engrasadas o no
¿sera el destino o ese vaso de vino ?
yo no le tengo miedo al mundo ni a una taza
de cafe,yo agarro lo que me den,
y si el mundo me da la espalda quedate
tranquilo que el culo le voy a tocar
y su cachetazo voy a esquivar o al del lado le tocara,

agua

siento la madurez llegar y
no se de quien es
pasa por delante y me saluda para
que no me quede ya ninguna duda,
pero mi cerebro duda,duda,duda
quiere seguir siendo un perro
porteño sin domesticar
un enamorado del sexo sin amor,
inquieto pero peresozo
fumado pero bueno
no se que me pesa mas,
mis 18 o los que me quedan por no dormir
el que no disimula cuando le pica el culo
y el que se saca un moco en publico
su dia asi soy asi,asi naci y espero morir asi,
orgulloso de un centenar de estupideces
el que con unas copas no sabe en donde duerme.
pero cada amanecer te veo desnuda en tu ritual
y asi te encuentro serena siempre
era clara era vida de mis manos se escurria aguaaa
como te deseo te miro y te quiero

no mossego



es deixar la mirada perduda, es arramengar-te els pantalons, es espontani, es natural, es una mandarina y una magrana y també una bombona d'oxigen. es una classe magistral, es un professor compromès, un guia experimentat y un colega inofesiu, un amic desconegut, un devenir.
es lo que es, es lo que une, es lo que sera, es lo que transmite, es lo que fue, es lo que no sera.
es lo que ves y no ves, lo que pudiera haber sido y no fue, lo que ha sido y sera.
un elemento, un punto, una intersección, una razón, un psiquiatra, un compañero.
un cuento para dormir, un motivo para contar obejas, una respiracion, un té.