verosimis

-hi tant, hi tant.

-és com si et penséssis que el Pere només parla per telèfon de tant en tant amb la teva dona quan en realitat és el pare dels teus quatre fills.

-sí, sí, és exactament el que penso. ja deia jo que no se t'assemblen en res.

-però què dius? si és una metàfora. el Pau té el mateix nas que jo.

-i els altres tres?

-no home no, que no pot ser, que els quatre són ben meus. i tu què? com portes lu de l'alcohol?

-ho vaig deixar ahir.

-...

-bé, abans d'ahir.

-...

-i tu el tabac?

-...

-m'he fet metxes.

-de quin color?

-gris.

-...

-vaig veure la teva cunyada a la ruta.

-la ruta,..la ruta?

-sí, sí.

-què estrany, si ho havia superat.

-doncs potser no perquè feia una cara de...

-cara de què?

-una cara de...

-...

-..de felicitat.

-...

-...

-..bé, t'he trucat per una cosa en concret.

-per què?

-t'ho diré demà.

-home ja que has trucat...

-no, no.. demà.

-però..

-demà

-qui era?

-en Pep

-què volia?

-res, preguntar per tu. Li he comentat el tema de les metxes també

-i què li sembla?

-que ets una mica marrana li sembla

-què dius?!

-en gris?¿ diu... i jo li he dit que si que en gris, millor gris que aquell blau que porten les iaies

-ja t'ho deia jo. Com la meva mare tot el dia amb el cap blau a la ruta. Escolta, surto un moment, que acompanyo al Pere a comprar un regal per la seva dona.

-amb el Pere eh?

-Si, amb el Pere...

-...

-...

-bé, dona-li records

-de part teva, apa fins ara!

-fins ara.... puta....

-deies algo?..

-fins ara

-finsara!

-merda, ara tinc remordiments per haver-li dit meuca. potser és veritat que només parlen per telèfon, espero que no ho hagi sentit. però és que.. el Pau té el meu nas.. però recordo que l'últim cop que vaig veure el Pere va ser la setmana passada en la comunió de la petita, la Pruna, el Pere estava a la taula del costat i vaig notar algo estrany entre ells, quan es van saludar es van agafar de la mà i després del canell i després na pujant.. bé, deuen ser il.lusions meves.

(li sona el mòbil)

-Sí?

-No.

-D'acord, em va bé.

-Quina casualitat ara que la Vane vulgui veure'm si ens vam veure ahir mentres la Maria estava a casa se germana amb els nens. Em pregunto que si em pugués quedar embarassat d'ella, la Maria pensaria que el fill no és nostre. Clar que per això m'haurien de fecundar i m'hauria d'embarassar...

(entra a la bodega)

-Què tal Pere? tot bé?

-Na fent. Els nens?

-Bé i els teus? vols un cigarro?

-Un no em farà mal.

-Doncs et volia dir una cosa...

-Sobre la Maria?

-...la teva dona?

-Sí, què passa? sobre la Maria he dit.

-No passa res, és que sobre la Maria no va el tema.

-No, clar que no. Tu diràs.

-El que et volia dir és que estic pensant en adoptar un negret. Un d'aquests nens negrets de cap de melindro. Són tant monos...
-Què dius ara? ja saps que porten molta feina els nens... i són per tota la vida eh? que duren molt els nens...
-És que ja en tinc 35... I s'em passa l'arròs, s`em acaben els anicets no se si saps que vull dir..
-Si, que et fas gran i et fa por envellir sol.
-Doncs això, que vull ser pare, i tenir un nigger per cuidar i que després em cuidi a mi.
-Home Pere, si vols tenir un nanu africà potser que no li diguis nigga..
-Un negret.. en tinc moltes ganes amb aquell cap rodonet.. negret.. molt negret..
-Si si, ja ho entenc. I un xinet no et fa gràcia? es veu que surten a bon preu ara..
-No.. em fa il·lusió un negret.. tot i que ara ja no estan tant de moda com abans.
-Si, ara ja no queda gaire exòtic perquè n'hi ha molts de negres per aqui.
-Home ara que dius això d'un xinet... potser si que està bé.. també són força monos i un xinet sempre cotitza.... seria un pare força guai.
-Doncs agafa't un xinet home... molt millor que els negrets. Els negres fan aquella olor característica eh?... ja t'hi acostumaries?
-Si a mi m'agrada aquella olor. Te'n recordes de quan vem anar a Banjul tots els amics?

-Sort si me'n recordo, tot tant brut, amb aquelles olors...

-Vah, tu perquè ets molt maniàtic però jo hi estava la mar de còmode.

-Doncs fes-ho home, adopta un negret o un xinet.

-Si, a veure si el puc triar que se'm assembli. Almenys que tingui el meu nas...

-...

-...

-Els negres tenen un nas simiesc.

-I els xinets així petit.

-Si

-I perquè m'ho comentes tot això?

-El què, el tema del nas?

-... no, el tema de l'adopció d'un nanu

-Ah, perquè l'adoptaré amb la teva dona.

-...

-...

-...

-M'han dit un carajillo de Baileys i un tallat oi que si?

-Si... veste'n nanu, no és el millor moment.

-A mi em canvies el tallat per un whisky doble ostiaputa

-T'ho havia de dir

-Cullons Pere tu diràs si m'ho havies de dir. Però si la Maria no m'ha dit res! I no he notat res? fem l'amor cada setmana! cada setmana no falla! Que cony està passant aqui!

-Tranquil home, no et sulfuris. Que no és el que et penses.

-Què està passant doncs?!

-Res que fa temps que ens veiem d'amagats. I parlem una estona i anem al llit. A fer l'amor. I cada cop ens hi trobem més bé junts, i ara em decidit anar a viure junts i adoptar un negret. O un xinet.

- Això és precisament el que em pensava malnascut! Però si la Maria no me n'havia dit res!

-Ens entenem molt bé, si...

-...

-...

-el whisky doble què és que te'n posen una mica més al got no?

-Si..

-No és que l'he demanat així amb l'emoció del moment, com a les pel·lícules.

-Si ja ho he vist. Doncs què hi dius

-Que què hi dic?
-("#$)
- Dons el que semble que es una pel.licula, és el que m'expliques.
- Que vols dir?
- On esta la camera? - es gira mirant al cambrer -
- Escolta, que aixo no es un programa d'aquells de fer bromes, a mes, aixo es fa en els famosos, i jo, que sapiga, encara no ets famos.
- No pot ser. Dons avui he tingut el pitjor dia de la meva vida, pero en tot moment he pensat que era una broma.
- home... que t'ha passat?
- benbé a mi res.
- no ho entenc
- Com ja saps, estava fent classes de ball.
- Si, pero...
- Doncs be. Avui a la matinada ha mort en Miquel.
- mmmm
- si home, en Miquel Jahisom...
- no estaries apranent el pas enrera!?
- si. i ara quin sentit te?
(el taverne crida en pera - algu a l'altre banda del telefon -. )

Bardo Thodol

El Libro Tibetano de los Muertos o Bardo Thodol es el Libro del Arte del Morir, tan importante para los tibetanos como el Arte de Vivir. Basado en la creencia budista de la reencarnación, se trata de una guía para los difuntos y los moribundos en el llamado Bardo, un estado intermedio que dura 49 días, y que está entre la muerte y el posterior renacimiento. Escrito en el siglo VIII por Padma Sambhava, el fundador del Lamaismo, el texto no fue conocido en Occidente hasta el siglo XX. Se trata de un importante documento que intenta ofrecer respuestas a algunas de las grandes preguntas de la Humanidad: ¿qué sucede cuando morimos?.Fuente: Plus.es

http://documentales.tv-on.es/historia/descifrando-la-historia-el-libro-tibetano-de-los-muertos/

Namasté

El crash del 2010

"En 2010 empezará la crisis de verdad y será brutal, terrible"
El catedrático de Estructura Económica de la Ramon Llull augura que la recesión durará diez años

Santiago Niño Becerra, nacido en Barcelona hace 57 años, es un hombre que habla claro. Catedrático de Estructura Económica, es profesor en la Facultad de Economía IQS de la Universitat Ramon Llull. Considera que la situación económica mundial va a ir "tendencialmente a peor" en los próximos tres años y que todas las medidas que se están aplicando no van a servir porque responden a un viejo manual que ha quedado obsoleto.


-¿Estamos ya en crisis?
-No, que va. Yo diría que estamos en "precrisis". La crisis empezará a mediados de 2010. Pero es que, además, lo que viene ahora y lo que vendrá no se parece en nada a lo que vivimos en 1993 o en el 2000. Esto es otra película, es una crisis sistémica. De parecerse a alguna cosa, se parecería al "crack del 29".

-¿Por qué es una crisis sistémica?
-Porque la manera como está funcionando el sistema se tiene que cambiar. En 1993 hubo un problema, se inyectó dinero en forma de crédito y se acabó. En 2000, lo mismo. Ahora no. Aplicamos un manual viejo que ya no funciona. Se han agotado las herramientas que se pusieron en marcha como el hiperconsumismo, el hipercrédito o la hiperdeuda y pasamos a otra película…

-¿Cuándo empezó esta "precrisis"?
-En septiembre de 2007 cuando se manifestó el problema de las subprime.

-¿Y hasta cuándo durará?
-Se alargará hasta junio o julio del año 2010. La tendencia dentro de este periodo será a peor. Esto no significa que un día la bolsa suba o que otro baje. En 2010 empezará la crisis de verdad. Caída "a plomo" hasta mediados de 2012. Habrá un hundimiento a nivel económico, y será a nivel mundial.

-¿Qué pasará a partir de 2010?
-Durante el periodo 2010-2012 el nivel de la caída será brutal, terrible. Habrá economías que sufrirán muchísimo, por ejemplo la española, la alemana, la estadounidense o la china. Habrá un periodo de estancamiento hasta 2015 y, a partir de ahí, comenzará un periodo de recuperación muy lento hasta 2018-2020. Estamos hablando de una duración de 10 años, similar a la "Gran Depresión" norteamericana de la década de 1930.

-¿El capitalismo ha llegado a su fin?
-El colapso del sistema capitalista aún no se ha producido. Los sistemas tienen una vida de 250 años. El capitalismo empezó entre 1815 y 1820 y terminará más o menos en 2070. Lo que ahora vivimos es una crisis de ajuste, como ocurrió en 1929. Las características del capitalismo no cambiarán pero el ajuste que se hará será muy importante.

-¿Cuáles son las posibilidades que tenemos para capear el temporal?
-Nada. Esto ha de pasar. Es inevitable.

-¿Pero los ciudadanos no tienen ninguna opción para intentar salir menos afectados?
-Yo siempre recomiendo que si alguien tiene deudas, que no se endeude más. Quien no tenga, que no se endeude y si una persona tiene deudas y dinero ahorrado, que lo dedique a reducir deuda. Otra cosa es que, antes de comprar nada, la gente se pregunte si realmente lo necesita. Que calculen muy bien cuales son las expectativas de sus ingresos y adapten el gasto. Lo que no sea necesario, no es importante.

-¿Habrá muchas empresas que puedan aguantar esta situación?
-No, habrá cierres en cascada. La evolución será cada vez a peor y, a partir de 2010, se acelerará.

-¿La culpa es de los bancos y las inmobiliarias?
-La culpa no es de una persona o de un grupo de personas. Las medidas que se han tomado han llevado al desastre. Pero si estas medidas no se hubieran tomado, no se hubiera crecido como se ha crecido. Y todos hemos estado muy contentos de crecer así.

-¿Habrá bancos que quebrarán?
-Sí, pero aunque un banco haga fallida no pasa nada. El problema es que, dentro de un escenario como el actual, que un banco caiga supone un torpedo a la confianza. El sistema que hemos montado no está atado con cables de titanio, está unido con algo tan intangible como es la confianza que, cuando se rompe, ya no se puede reparar.

-¿Es una buena decisión que los Gobiernos usen dinero público para salvar a las empresas?
-No servirá de nada. Se tiene que hacer porque el modelo dice que es lo que debe hacerse. Esto sirve para tapar un agujero, pero se abrirá otro. Estamos hablando de cifras tan brutales que es imposible tener dinero suficiente para tapar todos los agujeros.

-¿Cómo sabremos que estamos saliendo de la crisis?
-La recuperación se percibirá en el ambiente. El primer síntoma de la recuperación vendrá hacia 2012 porque no iremos a peor. El segundo signo será que algunas personas empezarán a hacer cosas.

-¿El resultado de esta crisis será la aparición de una nueva potencia económica?
-Yo opino que la figura del Estado irá a menos y que las grandes corporaciones tendrán más fuerza. Creo que General Electric es la primera corporación del futuro, es un caso a estudiar. En el futuro habrá más eficiencia, orden, aprovechamiento,…

-¿Grandes corporaciones como las de la película "Rollerball", que planteaba un futuro en el que las grandes corporaciones controlaban el mundo?
-Sí, eso mismo.

decepción, fracaso,

desilusión, desengaño, desencanto, fiasco, ... y sigue
lo llamo como quiero pero todos significan lo mismo.
es lo que tienen los sinónimos.

Home

S'ha de veure!

Assaig sobre 'Un món feliç' d'Aldous Huxley

títol original: 'A brave new world'

La situació de vida que es descriu és desagradable. Es defineix com una societat ideal, ideal gràcies a que hi ha diferents classes socials les quals s’odien entre elles. Aquesta contradicció és la que crec que defineix més l’intenció del llibre. És aquí on crec que es troba l’essència del missatge que vol enviar l’autor. Cada classe social es creu millor que la resta i això els dóna satisfacció. Una satisfacció relativa a la vegada que falsa, ja que, si no és per la creença de que les altres són pitjors, no hi hauria una que és millor i el fet és que objectivament no n’hi ha cap de millor ni de pitjor, totes són iguals, totes són formades per persones humanes.
És un dels factors del llibre que més relació té amb la societat real actual. Una societat on les persones s’envejen o es creuen millors que les altres és una societat feble, falta de principis, i no una societat compacta, és una societat que no es dirigirà mai cap a la felicitat, si més no, cap a una felicitat real. Uns es sentiran invadits, els altres es sentiran marginats, uns altres decidiran el que creuen que és millor per ells com si tinguessin la veritat absoluta quan potser no és veritablement el millor per ells,... mai estarà tothom content mentre no ens considerem iguals entre nosaltres, iguals en tots els aspectes. Entre els humans no hi ha races i a tot arreu es parla de races humanes com si realment existissin. Perquè concretar tant? No n’hi ha prou amb dir humans i ja està?
Potser el significat de l’obra es podria interpretar així: Descriu un món feliç per a uns pocs gràcies a la infelicitat de molts altres.. A partir d’aquí el lector fa una doble lectura inevitable i ho compara amb la vida real. Els pocs són els de l’ètnia alpha i beta (el primer món en la vida real) i els molts altres són les ètnies febles i els salvatges (el tercer món més tota la pobresa del primer món en la vida real).
Aquesta doble lectura li serveix al lector per tenir consciència del que pot arribar a ser la humanitat si no ens descarrilem.
Hem colonitzat i instaurat dictadures en països i més països en busca de poder, hem comercialitzat amb humans, … no crec que ens poguem fer entre nosaltres res que no ens haguem fet encara. Al llarg de la història segur que s’han reproduït molts fets antihumans que reflecteix el llibre. Només en el segle XX han mort 100 milions de persones a mans d’altres persones. En la Xina de Mao i en l’alemanya de Hitler per exemple, s’han produït assassinats de pares en mans dels seus fills i s’han educat els nens com a fills del règim i no com a fills dels seus propis pares (concepte de no família en el llibre, molt semblant també amb el de 1984 de George Orwell).
Amb això vull dir que crec que és possible que els factors que surten en el llibre que encara no són realitat ho acabin siguent, que la ciència-ficció superi una vegada més la realitat. El nostre món avança cap a la ‘felicitat’ per a tot déu, la ‘felicitat’ del món ‘feliç’ de Huxley.

Un detall molt important pel bon funcionament del ‘món feliç’ és aquesta substància que proporciona el mateix govern, el soma. Sense el soma, el ‘món feliç’ se’n va a la m… se’n va en orris. Quan algú es troba en situacions problemàtiques, en lloc d’afrontar-les, es prèn una dosi de soma i té la sensació d’aïllar-se en un somni durant hores o dies (depenent de la quantitat que s’hagi près) quan en realitat passa molt menys temps i, al despertar-se ja és un home nou. Si necessites unes vacances, et prens una dosi de soma equivalent a estar de vacances una setmana per exemple quan tansols has estat dormint unes hores. Però no tot són maravelles pel soma, poc a poc, la dosi ha de ser cada cop més gran per aconseguir el mateix efecte perquè el cos va creant tolerància amb el perill d’una possible sobredosi que pot provocar la mort. És exactament el que passa amb totes les substàncies que ens prenem les persones per aïllar-nos. El soma és la via d’escapatòria d’un món en essència insípid, fred i calculador. L’equivalent del soma a la vida real són els ansiolítics i els antidepressius, i relativament, també les drogues legals i il.legals. Es prenen sense conèixer-les amb la qual cosa pots arribar a pagar-ho durant la resta dels teus dies o senzillament pagar-ho amb la mort, ja en el pitjor dels casos.
Aquesta mena de paradoxes i més, són reflectides en el llibre d’una manera més o menys irònica. Si més no, és així com ho he interpretat. Aquest llibre és com un mirall en el que t’hi pots reconèixer i prendre consciència del que t’envolta.
En el llibre no es mencionen les malalties, suposo que degut al perfecte engranatge, les persones no cauen malaltes. Com a molt caurien ‘malaltes de felicitat’ per culpa del soma i la seva dependència. En canvi, en la realitat les malalties hi són molt presents. Per exemple la depressió és una de les malalties més comunes (en el primer món) i, en principi, el primer món és sinònim de benestar, és garantia de salut, de comoditat, doncs no és correcte potser definir-la així. Definir-la com a benestar.
Pel que fa a lacuració de les malalties, potser el que passa és que en lloc de combatre directament el que et provoca la depressió (o qualsevol altra malaltia ‘mental’), es combat el símptoma, que és la malaltia mateixa, i així s’entra en una espiral sense sortida ja que no es combat el que la causa, sinó, com ja he dit, només es combat el símptoma.
Mica en mica però, la medicina naturista es va fent el seu lloc com alternativa i complementària a la convencional.
Ho he vist explicat detalladament en un llibre que es diu ‘La enfermedad como camino’. L’escriuen dos metges alemanys amb nom en el seu sector que han fet la carrera de medicina convencional i que, anys després, topant-se amb limitacions, s’han interessat per la medicina naturista i és allà on sí que han trobat unes explicacions més certeres de com es desenvolupen les malalties i del seu orígen.
El llibre conté una llista de malaties (des del mal de cap fins la depressió o l’anorèxia) amb la seva relació amb l’estat de les persones. Ho atribueixen tot a la ment. Trobo que és interessant donar-li un cop d’ull. No té un argument que s’aguanta per un fil, tot el contrari. El llibre té uns 20 anys o més, no estic descobrint res.
El primer cop que vaig sentir alguna cosa sobre això vaig riure. No m’ho creia gens. Vaig fullejar una mica el llibre i ara em sembla lògic. No sóc fanàtic del llibre, tansols és un llibre més. No formo part del seu grup d’amics del Feisbuc si es que existeix, no sóc de cap secta i em fa cosa escriure secta i tot.
Òbviament les dues medicines tenen la seva raó de ser, d’això no en tinc cap dubte.
El llibre es pot llegir for free digitalment per internet.

FERAL TRADE// products passed by hand // exportación de productos a mano

ENGLISH

Feral Trade is a public experiment trading goods over social networks. The use of the word 'feral' describes a process which is wilfully wild (as in pigeon) as opposed to romantically or nature-wild (wolf). The passage of goods can open up wormholes between diverse social settings, routes along which other information, techniques or individuals can potentially travel.

The first registered feral trade was in 2003, with the import of 30kg coffee direct from Sociedad Cooperative de Cafecultores Nonualcos R.L. (CODECANO) in San Pedro Nonualco El Salvador to the Cube Microplex, Bristol UK. The import was negotiated using only social contacts, and conducted via email, bank transfer and SMS. The coffee is traded on through the UK and Europe over social, cultural and occupational networks; harnessing the surplus freight potential of recreational, commuter and cultural travel for the practical circulation of goods. New products are chosen for their portability, shelf-life and capacity for sociability: feral trade goods in current circulation include the coffee from El Salvador plus grappa from Croatia, mountain-grown antidepressants from Bulgaria and fresh sweets from the Islamic Republic of Iran.

Design and production of documentary product packaging is an integral part of the feral trade process, with a view to rendering details of source, shipping and handling with the microattention that ingredient listings normally receive. See the feral trade courier for more information.

ESPAÑOL

Feral Trade es un experimento público para movimientos de bienes a través de redes sociales. El uso de la palabra “feral” describe un proceso intencionado de intercambio salvaje como oposición a lo tradicionalmente romántico. El intercambio de bienes puede abrir un agujero de gusano entre diversas redes sociales, rutas en que la información, técnicas o personas pueden transportar.
El primer registro feral fue en el 2003, con un importe de 30kg de café procedente directamente de Sociedad Cooperative de Cafecultores Nonualcos R.L. (CODECANO) en San Pedro Nonualco El Salvador hacia el Cube Mocroplex, Brisol UK. El importe fue negociado usando solo contactos sociales, i conducido vía email, transferencias bancarias y SMS. El café es comercializado a través de UK y Europa por redes sociales, culturales i ocupacionales; aprovechando el potencial del peso excedente de recreación, cultural y commutacional del transporte para la circulación de los bienes. Los nuevos productos son escogidos por su portabilidad, durabilidad y sociabilidad: Los productos que actualmente gestiona Feral Trade son el café de El Salvador, Grappa de Croatia, antidepressivos naturales de Bulgaria y maíz fresco de La República Islámica de Irán.
El diseño y producción de la documentación del producto es una tasca integral por parte de Feral Trade, interpretando al detalle los detalles de la fuente, transportando y entregando con esmerada atención con la que normalmente los productos reciben.

www.feraltrade.org