vint-i-vuit mil amb descompte

Es desperta, allarga la mà buscant el despertador per desactivar-lo però no estava programat, és dissabte i últimament no treballa els dissabtes. Fa un glop de cervesa calenta i esbrevada. Deu fer un parell de dies que és allà. Des que la va provar que només beu cervesa. Es grata l’entrecuix, després l’interior de la cuixa, una mica el turmell, una mica més el turmell i esbufega sorollosament mirant cap amunt on fa poc hi va penjar un mocador taronja. S’encén una burilla del cendrer improvisat de la tauleta improvisada amb llibres. El cendrer és de fusta i té forma de palmera de panaderia però ell s’empeny en dir-li improvisat. No es resigna mai a admetre que és fumador i no li diguis que qui és fumador ho és tota la vida perquè ni admetrà que és fumador ni admetrà que la frase està comprovada.
Fa un parell de calades i l’apaga. Una tercera i es fuma les ungles.
S’aixeca per anar al lavabo. Es posa pasta de dents a la boca com qui es menja un calçot i raspatlla. Sota la dutxa s’ensabona una mica amb sabó aigualit (vol escurar-lo uns mesos més abans de comprar-ne un altre). Mentre busca una maquineta d’afaitar escup i esbandeix el raspall. El desa. S’afeita a ull amb un braç recolzat a la paret on està penjada la carxofa. S’ajeu al vàter, empeny, estira la cadena. Tanca l’aixeta. No s’equivoca i no s’escalda. Quan es disposa a agafar la tovallola penjada darrere la porta entra una noia. ‘Com et deies?’ li pregunta. La noia es treu les calces i se les deixa caure amb un moviment de les dues cames en sincronia. ‘No he pagat mai per una puta i no ho penso fer.’ ‘No sóc cap puta no te’n recordes? Fa tres dies que dormim junts què et passa?’. Ell l’agafa per les cuixes i se l’encaixa, caminen pel pis (és un pis molt maco sí, mmm, sí) i la deixa delicadament sobre la taula de la cuina americana. Ella es queda de cames obertes passant-se la mà pel cap (fa temps que porta el cabell molt curt, el mateix temps que porta passant-se la mà pel cap), sap el que l'espera, sap què li donarà, sap que l’ha intentat desconcertar buscant una situació especial.


t.d.r

1 comentarios:

Anónimo dijo...

la primera frase enganxa,
la segona, una mica mes,
la tercera introduieix mes bé,
la quarta es estil, propi.
la cinquena, desconcerta interès.
la resta s'aguanta per el seu propi pes.
... i el final m'agrada i em sorpren.