iaw cos oj

El nom del personatge influencia en en el transcurs d’una història?
Home, una mica sí, perquè encara que siguin noms comuns ja fas una relació ni que sigui inconscient del personatge, hi ha un escriptor, ara no recordo el seu nom, que només posa noms quan és del tot necessari.
Jo he triat Greu perquè és el primer que m'ha sortit i em cau bé. I perquè volia posar-li un nom al pobre.
El Greu és un tio que va arribar un punt en què coneixia tanta gent que quan s’asseia al tren no podia mai llegir ni dues pàgines seguides. Quan despatxava a un conegut no tenia temps de passar pàgina que n’havia de saludar un altre. No obstant, el cap de setmana se’l passava llepant-se el mugró com aquell que diu, sí home, vull dir que se’l passava com ocell en un racó.

Abans quan agafava el tren des de l’anonimat ho feia a gust, s’acomodava al costat de la finestra i baixava la persiana perquè no li dongués pel sac lo de fora, sense conèixer lo de fora. Obria el llibre (una mina d’or la biblioteca pensa) i llegia sense pestanyejar, mentre llegia se li acudien coses que apuntava amb els ulls oberts i la punta de la llengua sortint per una banda de la boca entretancada, apuntava coses que trobava divertides i que a vegades es convertien en relats, d’altres que no, d’altres que tampoc, etc.. Se li omplien els llibres de dinaquatres quadriculats doblegats dues vegades plens de tinta negra.
També abans podia fer travelings horitzontals de reconeixement del personal (ara es tapa la cara casi, ja no ho fa), algun fundido a negre quan li venia de gust fer una sana bacaina (ara no el deixen), inclús aprofitava el reflex del prestatge de vidre de sobre els seients per fer un zenital que déu n’hi do si tenia la sort d’asseure’s davant d’una fresca (ara li fa vergonya que el vegin fent-ho).
Ha hagut de moderar-se. Bufa enfora i pensa quins dies aquells.. ha hagut de moderar-se fins al punt de ser normal. Ell fa servir molt la paraula normal, tenia un profe que deia que no li agradava aquesta paraula perquè segons com era molt inexacte.

Avui, el Greu, s’ha creuat amb una noia, aquesta no la coneixia, i els dos s’han girat a la vegada i han somrigut.
El Greu comença a creure.

t.d.res

2 comentarios:

Anónimo dijo...

jeje, molt bo. es vestant dinamic i facil de llegir, aixo des de el meu punt de vista es molt bo. i quan comences a llegir has d'arrivar al final com sigui.
intueixu una influencia monzònica amb un toc de pàmia de tranquis.

Anónimo dijo...

Ben bo, ben bo!

m'ha encantat el pla zenital al reflex del prestatge de vidre.

jo en feia.. i en faré...